dimecres, 28 de desembre de 2011

res ambiciós ni de l'altre dijous

com aquell senyor (o senyora) que porta setmanes i setmanes d’anys i anys jugant al mateix número de la loteria amb una perseverança guardiolanna d’allò més tendra; un grapat de benintencionats blocaires aprofitem el darrer apunt del calendari per a desitjar a tots els que ens visiten i visitem, persones a les que a còpia de llegir i comentar acabem apreciant/estimant/admirant/digues-li ics, un feliç any nou, sense massa mal de caps i amb algun que altre desig aconseguit. res ambiciós ni de l’altre dijous que per aquí som gent senzilla i campetxana, si fa no fa com la monarquia espanyola.

no em tinc per un excel•lent radar detector dels sentiments humans però enguany, tant a la vida desvirtualitzada com a la catosfera, només faig que topar-me amb tones de pors i neguits davant el que està per venir. deu ser que això d’estar dins d’un túnel sense cap rètol que indiqui quan falta per la sortida intimida una mala cosa o que el cansament acumulat aniquila les forces per carregar altres 365 dies pansits a la motxilla però, en general, s’ensuma una por terrorífica al 2012.

i segurament no és injustificada. qui més qui menys pateix intranquil•litats laborals i aturades (en carn pròpia o en la carn de algú ben proper), practica exercicis de funambulisme damunt la corda de l’economia casolana o contempla l’horitzó vital com un abisme vertiginós enlloc d’una plàcida línia recta adornada per un solet. si l’any vinent no és l’apocalipsi poc li falta.

i jo no sé si el 2012 serà una merda com aquest que ara fot el camp. si la culpa de la por és dels sanguinaris taurons de les finances, dels governants incompetents o de la gent mal acostumada a lligar els gossos amb fuets de vic (del bo i car). jo no entenc de mercats borsaris ni bancs, si el sentit comú és o no suficient per tirar endavant un país ni si tothom hem actuat irresponsablement com a presumptes rics. no ho sé.

només sé que quan una cosa no funciona una, dues, tres i fins a quatre vegades, potser és hora de provar quelcom diferent a la cinquena. no faré igual que l’home que dilapida setmana rere setmana una veritable fortuna en el mateix número de loteria que mai tocarà i, per tant, enguany us desitjaré un any nou infeliç, carregat de problemes i amb un zero patater de somnis aconseguits.

si m’acaba sortint el tret per la culata a ningú li sorprendrà. i si acaba sortint bé aquesta estúpida tàctica, per fi tots aquells que em visiten i visito, les persones que a còpia de llegir i comentar he acabat apreciant/estimant/admirant/digues-li ics, tindran un any com pertoca: feliç, sense gelocatils i tranquil. res ambiciós ni de l’altre dijous que per aquí som gent senzilla i campetxana, res a veure amb d’altres senzills i campetxanus amb masses ambicions.

43 comentaris:

Barbollaire ha dit...

potser ho veurem tot diferent si seguim la recepta dels chumbawamba...
ei, ei, ei... un moment...
o aquesta és una entrada patrocinada per una famosa marca de cervesa que també patrocina els partits de futbol d'una cadena no estatal que parla (quasi) 24h en l'idioma oficial d'un petit país i que ara, per despistar al personal, un partit guanyador al país veí vol que també parli en el seu idioma, en comptes de portar a la trena a malversadors públics, polítics corruptes, etc,...?

noi, si és cert que pinta cru... pel que hi ha, pel que ens han deixat...
fins que no tinguem els nassos de ser més orgullosos amb nosaltres i plantar cara i resistir...

de tota manera òscar, que trobem l'excusa pel somriure i l'estimació tant sovint com ens sigui possible...
una abraçada...

I get knocked down
But I get up again
You're never going to keep me down...


(ei, perdona aquest comentari tant penós... ;¬))

Alyebard ha dit...

Apa, un altre amb crisi (post)nadalenca :D. Res, amb un somriure la revolta i encara el nou any com es pugui o ens deixin.

kira permanyer ha dit...

Una reflexió que segur ve de bens endins teu... es basica, es graciosa, però mira per on, potser encertada.De totes maneres, dona moderna jo, aqui fallo: m'agrada lo tradicional, que em diguin lo be que anirà tot, encara que jo no m'ho cregui... en fi, que si surt be la teva jugada estaré molt feliç. jo el que vull es salut. Potser sona estupid, però tenim una edat perillosa... salut, per llegir-vos, per estar amb els meus, per... SALUT!

starbase ha dit...

Doncs.... igualment?... :P

rits ha dit...

òscar, no, no diguis això. jo només espero que el 2012 sigui una mica millor que el que deixem, que en tinc moltes ganes que s'acabi ja!!!!

i si, ja ho sé que tens raó, venen encara temps pitjors, xò no sé xq, potser xq no jugo gaire a la loteria, només desijo que el 2012 sigui una miqueta millor. No sé com, xò ha de ser millor.

i si més no, sense gelocatils, que cada dia em llevo amb mal de cap.

TORO SALVAJE ha dit...

No té bona pinta el 2012, no...

Però ho superarem.
Veuràs com si.

Bon any.

XeXu ha dit...

Ara no sé què desitjar-te, si que et vagi malament o que et vagi bé, no em voldria equivocar! Per tant, ja buscaràs el teu camí. Només desitjo que et deixis caure una mica més per aquí, explicant coses bones o cagant-te en tot, però que et deixis veure. Així segur que el 2012 serà un any millor.

Clidice ha dit...

Doncs que el que ve sigui menys del que diuen i més del que voldríem :)

Bon, i campetxanu, 2012! :)

Elfreelang ha dit...

Doncs jo espero que l'any 2012 convoquin oposicions a ser reina o rei i si més no demano als reis ( els del tripartit màgic, el de l'Orient) la meitat del salari de la casa real i em serà ben bé igual aleshores el sou congelat ..hehehhe malgrat tot no perdem l'esperança en que canvvi la cosa a millor perquè no crec que puguem seguir empitjorant ..o si? ah i bon any nou!

Rokins ha dit...

:-DDD, doncs res, jo et desitjo el mateix... ;-)

Acabatdefer ha dit...

Potser no serà un any perfecte, però amb la merda d'any que acabem de passar... tenim les eines indispensables per afrontar-lo amb un bon parell, n'estic segura!
Tot i així segueix-nos fent somriure i així emprendrem els dies amb bon humor.
Que inicïs aquest nou any amb optimisme que no costa pempims home ;)
Petons crack!

Carme ha dit...

T'imagines que ens agafi per sorpresa?

I que aquest 2012 es revolti i ens surti superxulomegaguai?

No, no ho desitjaré... ni això ni allò, només és una volada de coloms.

El que si que sé segur és que t'envio una abraçada ben gran, Òscar!

llenguaddicta ha dit...

Òscar, gràcies per aquest post tan ple de veritats. (I per la cançó que has triat, que aixeca l'ànim i fa venir ganes de saltar). :)

Deia n'Albert Einstein que la millor definició de l'estupidesa és fer el mateix una vegada i una altra, i esperar obtenir-ne resultats diferent...

Que ens serveixi de lliçó: si vols un món diferent, comença per canviar tu mateix. :)

Feliç 2012.

Joana ha dit...

Doncs, ja no sé que desitjar-te. Que vagi com vagi, ja es veurà d'aquí a un any!. No t'ennueguis amb els raïms!

fra miquel ha dit...

Doncs jo si que et desitjo que tinguis un bon any.
Ni millor ni pitjor.
Que siguis feliç i que de tant en tant ens regalis una entradeta de les teves. Llavors, la gent campetxana, podrem alegrar els nostres cors i somriure una mica, ni que les estem passant magres.
Una forta abraçada Òscar

El porquet ha dit...

Va vinga, que jo no vull començar el 2012 com si fos un funeral! Anims i què carai, jo et desitjo un 2012 de p... mare!!!!

Un ball?

cantireta ha dit...

No patiscos, de més fotudes n'hem vist, però caldrà seny per entomar tots els dies del 2012, any de "s'ha acabat lligar els gossos anb llonganisses". Bona entrada d'any, Óscar, i gràcies per tots els comentaris. Jo també sóc campetxana, com veus. Una abraçada gens boirosa!

pons007 ha dit...

gràcies, bon any! jo també soc d'aquells que es conforma amb el "Qui dia passa, any empeny" i anar fent sense esperar grans canvis a la vida.

Jpmerch ha dit...

Et desitge el mateix. Esperem que funcione, que si no, ja sabré qui tindrà la culpa.

Joana ha dit...

Som gent de pau i no ens agrada cridar! però a vegades venen ganes de fer un crit ben fort....
Som gent senzilla i ens agraden les petiteses, ser una mica feliços, compartir i escampar somriures . La millor loteria :salut per continuar somiant :)
Mil petons pel 2012 !!!

Aris ha dit...

Hi havia un acudit en castellà que deia "señor, dejame como estoy, que no vaya a peor" perquè de vegades, el que te sembla tan greu encara pot ser molt pitjor.
Però cal ser optimistes, jo espero que no vagi a pitjor i que poc a poc tothom recuperi la feina, això si, a partir d'ara els sous seran una merda i les festes seran a casa, com fan els paissos nordics, avui tu vens a la meva demà jo vaig a la teva i res d'anar de restaurants i baretos. I si vols viatjar, de camping i carmanyola i en tren, com abans.
Bon nadal i que et portin moltes coses els Reis

Grigri ha dit...

penso que totes les causes de la crisi que apuntes són certes, i quasi totes en igual mesura.
Com a societat el que penso que estem experimentant és un esgotament moral extrem. Ja res ni ningú ens pot fer creure que és un "pequeño bache", o que els nostres bancs són sol-lids, i no ens sentim segurs ni dins del projecte paneuropeu...
I en aquest punt ens tornem uns descreguts i uns pessimistes a l'hora de pensar que ens porta el 2012..
La meva única recepta és la paciencia... et desitjo un bon 2012 carregat de paciencia!!!

viuillegeix ha dit...

apa, xato, si vols pots intentar passar un any fatal, però procura no deixar el sentit de l'humor per anar regalant-nos una estona de distracció amb els teus posts

Pakiba ha dit...

Sa de ser optimista i pensar que "Ç 20vendran años mejores", així que alegria i al mal temps bona cara .

Que el 2012 t'ompli de la felicitat
que ara sembla no t'acompanya.


FELIC 2012, GUAPO.

GEMMA ha dit...

OK, resumint, molt bon 2012, Òscar!

I EL MILLOR DEL MILLOR per a ... TU.

òscar ha dit...

el dia que tu facis, BARBO, un comentari penós serà que han desaparegut els malversadors públics i els polítics corruptes de la faç de la terra; és a dir mai. conformem-nos, tal com dius, en trobar l’excusa per somriure i estimar que és la millor excusa que hi ha, amb diferència, per viure. I viure bé.

no és crisi post-nadalenca, ALYEBARD, és un finselspebrotsdelsegonsemestred’any; que ho escric així ràpid i seguit a veure si acaba d’una vegada i cap a altra cosa papallona en forma d’un nou any en el que estar com puguem o ens deixin però, si pot ser, més contents que unes castanyoles :)

això de desitjar un mal any és una camama, pur atrezzo blocaire KIRA. vull per tothom que se’l mereixi un any pistonut, amb la salut respectant-nos i amb suficient (no molt, suficient) quartos, entorn i somriures per anar fent tranquil•lets. a la catosfera tothom s’ho mereix, segur.

amb la boca petita, i sabent que servirà segur per trencar aquesta mena de mala astruga universal STARBASE, però :) un 2012 pèssim, nefast, per pixar i no caure gota .... !!!

ha de ser millor RITS, i segur serà millor. no sé exactament què hem de fotre, quantes coses han de canviar ni la purga d’ases que s’ha de fer però ho serà. com la cançoneta ... “em deixen ko i em torno a aixecar”, i així les vegades que calgui. com la cançó.

no en tinc cap dubta, TORO. ni una. quan més mal de caps, més caixes de gelocatil a mà. per alguna cosa estan els fàrmacs. bon any, company. collonut!

el 2012 em deixaré caure per aquí molt més, XEXU, això segur. els darrers mesos m’hi he passat el que he pogut (poc, està clar) i els vostres raconets són un bon bàlsam. com el ’12 que, a efectes balsàmics, no el guanyarà cap any.

això, això, un any ben campetxanu CLIDI; sense massa més pretensions que un tranquil i campetxanu anar fent. no gaire més :)

lo de l’eterna mamella de la monarquia, ELVIRA, me la repampinfla força. un dia ens en fartarem i se’ls hi acabarà el xim-pum. el que ja no me la repampinfla gens es veure gent que m’estimo patint (i no només estrictament per peles). no m’agrada gens el patir; no hi estic acostumat i em posa de mala lluna.

I que així (no) sigui ROKINS. per una vegada i per trencar el costum dels darrers anys.

òscar ha dit...

no-no, les ganes de somriure ACABATDEFER (tot i que m’hagi sortit un post pèl àcid) no les penso perdre ni les he perdudes. seguirem voltant pels blocs i seguirem atacant els anys (bons i dolents) amb les ganes de treure-li la llengua a mal de caps, problemes i situacions. petooons guapíssima!!!

moltíssimes gràcies CARME. cóm és allò? què una mentida mil cops repetida acaba esdevenint veritat (bé, l’he amollat una mica)? doncs això: penso repetir tres mil cops que el 2012 serà de puta mare i així ho serà. començo ara ... :) ... el 2012 serà de collons de mico, el 2012 serà de collons de mico, el 2012 serà de ....

ho sé LLENGUADDICTA; posem-hi actitud, ganes, pebrots, aparquem teories i comencem a cruspir-nos els dies des dels propis canvis i no des del seguir fent el mateix quan sabem que això no resulta. un mooolt bon 2012!!!

jajaja JOANA: no ho crec, me’l prenc fent aquella versió light que el pela i deixa sense pinyolets. com un nen petit, vamos. que l’any vinent vagi molt i molt bé. segur!

una abraçada ben forta, FRA MIQUEL, i un any nou en el que el blocaires i la gent que ens envolta no les passi magres. és el mínim (i ja demanem poc) que les persones campetxanes ens podem desitjar, sí senyor.

res de funeral PORQUET, tens raó. un soparet ben bo, i ben amanit per vinillu i cava, i un ball que ens faci començar el 2012 amb ritme i ganes, què carai!

de seny penso que ja prou n’hem tingut CANTIRETA. i no cal perdre’l, no, però posar-hi noves ganes i noves fórmules també cal. fer el mateix que fins ara és el passaport per un 2012 igual de ranci que l’11. si aconseguim aquests canvis, l’any vinent em sortirà un apunt de final de temporada mooolt menys apocalíptic que aquest : )

bon any PONS! anem empenyent els anys però fem-ho amb força. que el calendari no ens trepitgi amb el pes de tristors i mal de caps. no el deixem.

és una tàctica de l’estil de la de l’entrepà de carn arrebossada amb el barça JPMERCH. un provar coses noves (bé, també hi valdria un xorradetes noves) per veure si així l’any nou ens ofereix una cara més somrient.

mil petoooons, JOANA, per aquest any entrant. és ben bé això el que acaba fent força ràbia: que demanem poc, coses simples, com que la gent vagi tirant amb normalitat i sembla que estiguem demanant un paradís. no-no, poqueta cosa. salut per anar somrient i vides senzilles sense donar massa complicacions a ningú i sense que ens les donin a nosaltres.

Núr ha dit...

Jo, en primer lloc, et diré que l'any infeliç te'l fotis pel... nas! Mira que desitjar un any infeliç... Òscar, que no s'ha de desitjar mal a ningú, que després tot torna! hahaha

Jo només espero que la gent que ha fet anar malament el món, com se sol dir, amb el temps acabi pagant i rebent el que es mereix, tot i que dubto que la gent amb tants diners mai arribi a patir tant com ha fet patir els altres... Perquè, acceptem-ho, la vida de vegades sí que és injusta i no tothom té el que es mereix...

No sé si tindrem un bon any o un mal any, però estaria molt i molt bé que uns quants dels que han provocat tot això les passin una mica putes. Què et sembla? ;)

Una abraçada i pitonets i molt bona entrada d'any!

òscar ha dit...

en josé maría garcia, el butanito, tot sovint explicava aquest acudit ARIS. ell deia, però, "virgencita, virgencita, que me quede como estoy". un crack :)
portem tres anyets ben "bons" d'anar reinventant realitats. l'apunt aquest és un clam (potser enmig del desert) demanant que per fi els panorames s'aclareixin una miqueta. des de l'optimisme, encara que no ho sembli, però que es vagin aclarint. booons reis i, és clar, un mooolt bon 2012. faltaria!

el que ho fa més "pesao", GRIGRI, és que s'agrairia premiar la paciència sabent més o menys quan es començarà a veure una mica de lum. la gent som pacient, i segurament en podríem ser encara més, però un gramet de raons per començar a pensar que som optimsites i no pas innocents també estaria bé, oi? bon anyet. pacient, si cal, però bon anyet!!!

nooooo VIUILLEGEIX, el sentit de l'humor no l'aparcaré pas. uns dies més àcid, d'altres més de brotxa "gorda", però mirant de riure sempre. 2011, 2012, 2013, ... :)

això espero PAKIBA. miraré de posar-hi (encara) més de la meva part per tal que tinguem tothom un 2012 pistonut.

jajaja GEMMA, doncs clar que sí: un any entrant ben bo i tranquil. amb poc ens conformem. petooons!

el paseante ha dit...

Un post molt bonic Òscar. Encomana optimisme i ganes de començar l'any amb força. Crec que si no ens posem nosaltres a pencar, els que ens han portat a aquest merder poca cosa faran per arreglar-ho. No sé com serà aquest 2012 a nivell general, però a nivell particular hi confio. Dis-me il.lús, si vols. També confio en els flams de coco, que m'agraden molt. Bon any nou, guapo.

òscar ha dit...

val NUR, accepto la teva contraproposta pel 2012 :) … que les passin una mica putes els que ens han posat en aquest mullader (però tots eh, que no se’n lliuri ni un). i amb la certesa d’això; nosaltres a aixecar el cap, mirar directament els ulls i palante com els d’alicante que a optimistes i pencaires no ens ha de guanyar ningú. un petonàs gegant i sí ... un collonut any vinent!!!

potser com tu dius, PASEANTE, som un pèl massa il•lusos, potser ens escoltem massa guardiola i el seu pencar, matinar i fer les coses com cal fer-les quan un grapat de trilers ni penquen, ni matinen i, al damunt, es dediquen a complicar la vida els altres però ... en tenim d’altra? doncs ja que toca això ho farem des de l’optimisme i el saber dir que no quan toqui, ala! : ) un mooolt bon any, crack. el flamdecoco és dolç :) i això sempre agrada els llaminers de mena.

Anna Eme ha dit...

Òscar, no has pensat mai a ser Coach, Personal Trainer o alguna cosa d'aquestes que s'inventen els americans? Crec que se't donaria molt bé... i si no vols ser-ho, crec que entre tots t'obligarem a escriure un post diari.
Molt bon any!!!

carina ha dit...

Òscar, bon any amb més o menys èmfasi en el "bon" però bo al cap i a la fi, per ser millor que aquest no deu costar massa, no? Una abraçada, molts, molts petons i desitjos bons per a tu i la teva família, això sí, desitjos senzillets que som gent campetxana.

bajoqueta ha dit...

No vos preocupeu que tot s'arreglarà ja ho voreu :)

Jo faig la primi cada setmana, tinc molta fe, el bon rotllo ajuda a viure bé però els diners també jajaja.

Una abraçada!


365 contes
Terra de llibres

susanna ha dit...

Mira, jo he començat l'any entrant al teu blog (feia mooooolt que no hi venia) i he rigut una mica. Deixa'm pensar que això és un bon senyal i, si no, si al final tinc molts problemes i un zero patater de somnis aconseguits, tampoc no crec que el doni les culpes a tu...

kweilan ha dit...

Que l'any 2012 sigui com tu desitgis!!!

òscar ha dit...

no és cap falsa modèstia, ANNA EME, però molt em temo que seria un personal trainer/coach més aviat tirant a totxo. tot el desimbolt que puc resultar amb la teoria ho sóc de nefast a l’hora de portar-ho a la pràctica; fracassaria fixa! ufff, un post diari seria un d’aquells propòsits d’any nou que a la teoria queda moníssim de la mort però a la pràctica és ... una utopia? :) molt bon any bunika!

moltíssimes gràcies CARINA. el llistat de desigs per aquest 2012 (que no l’he fet, ja t’ho dic ara) seria d’un campetxanisme gairebé minimalista: un anar fent tranquil i somrient. dues coses que la darrera part de l’any no he pogut fer com voldria. no sembla complexa com a fita pel ’12, oi? doncs va, que en aquestes estem :) mooolt bon any!!!

saps que mai (bé, que jo recordi potser hi he jugat un parell de cops) jugo a la primi BAJOQUETA? sembla difícil, estadísticament, que alguna cosa pugui tocar llavors :) del carro del bon rotllo és dels pocs que no m’hi vull baixar ja que amb les peles, de moment i toco fusta, s’hi va trampejant mitjanament.

el ji-ji ja-ja és pel meu gust, SUSANNA, una de les condicions més innegociables que hauríem d’autoimposar-nos. costa a vegades massa sang, suor i llàgrimes i no sempre és una solució als neguits però, al menys, els maquilla una mica.

moltes gràcies KWEILAN. des del dia 1 que porto els guants de boxa disposat a barallar-m’hi. crec que, tot i no ser un superfan del gimnàs, acabaré guanyant :)

Les Coses són com Som ha dit...

Confio que el 2012 sigui millor que l'anterior, almenys així ho desitjo i us desitjo. Segurament farem les coses amb més cap i seguirem tenint fe amb la quiniel·la, però també seguirem cagadets, aviam per on més ens retallen i els de dalt anar-se enriquint com han fet fins ara.
BON ANY!!

jordicine ha dit...

Diuen que fins i tot pot anar a pitjor, però no sé si és possible. Si els sous segueixen baixant i els preus pujant... hi haurà un catacrac de 'padreymuysweñormío'. Siguem optimistes, de moment. Una abraçada.

pati di fusa ha dit...

sí, jo crec que el sentit comú hauria de ser suficient per tirar endavant, però justament el que preval ara entre els que disposen de les nostres vides és el sentit individual(ista). a aquests sí que els funcionen les coses tal com estan; per tant, no esperem que siguin ells que en canviïn el funcionament. però jo sóc tan poc entesa com tu...

comparteixo pors i neguits, òscar, però no seré tan agosarada i em saltaré la teua tàctica per desitjar-te el millor per a aquest any, que jo sóc molt clàssica amb aquests temes. ;)

mirambella ha dit...

Et passo a saludar, espero hagis començat un any amb moltes més coses positives i optimisme. petons

Cris (V/N) ha dit...

Hola!!! ups, que estas "paused" tu també?

Francesc Puigcarbó ha dit...

arribo tard, com sovint em passa, però diuen que val més tard que mai.
Sempre pots tornar...si vols, clar.