dimecres, 7 de desembre de 2011

digueu-me fandelsclàssics

el seny, que és un dels fets diferencials que el tòpic tatua al nostre codi genètic, i una escala de prioritats vitals, que en època de vaques raquítiques com la que patim alça la subsistència fins el cim del pòdium; recomanen agafar paper quadriculat, bolígraf (digueu-me fandelsclàssics, però jo em faig un embolic amb les taules de excel) i anar planificant cóm gestionarem, primer, el despiporreflamenco del nadal i, després, cóm practicarem l’efecte goma amb la nòmina per anar trampejant el desert del 2012.

he agafat paper quadriculat tot mirant d’escriure recte, bolígraf (bé, era un retu vermell stabilo bionic mangat del despatx però tampoc cal posar-se tiquis-miquis) i vaja! ... m’ha acabat sortint un top-5 dels equips que més odio del món de qualsevol disciplina esportiva. podia aparèixer-hi l’steaua de bucarest que va ser el responsable de les primeres llàgrimes per un partit de futbol, o la jugoplastica de kucoc que any sí any també deixava el pobre epi (i a mi) sense regnat europeu o el liceo la corunya d’ok patins perquè em dona la gana i són uns antipàtics.

però no, el rànquing dels meus odis esportius m’ha sortit igual de previsible que el diagnòstic final d’un capítol de house (o lupus o sarcoïdosi) i el primer equip de futbol del real madrid ha guanyat de carrer, sense gairebé despentinar-se els cabells engominats, molt per davant de les altres quatre aversions que, vés per on, també vesteixen del blanc que més ràbia fa de tots els blancs que es fan i es desfan. el top-5 no admetia seleccions nacionals, matís important de conèixer ja que hagués fet perdre una posició el bàsquet blanc, els veterans i el real madrid-castella.

sé que odiar, ni que sigui esportivament, està molt mal vist. no és saludable, no tendeix ponts de concòrdia entre els diferents ismes (frases com aquesta sempre han d’aparèixer) i, aprofitant la proximitat del nadal, va contra un dels manaments que déu nostre senyor ens va llegar. sé que mon cunyat i ma neboda simpatitzen amb el madrid i mala gent, el que es diu mala gent, no ho són i que guardiola, entre gall i gall, insistiria en allò de institució emblemàtica, referent del futbol mundial i màxim respecte. i un ou.

sé que amb la de mal de caps que tothom patim, improvisar ara un top-5 dels equips que més odio en aquest món de qualsevol disciplina esportiva mentre espero que arribi el dissabte ni és assenyat ni hauria d’estar entre les prioritats vitals d’aquesta setmana. però després de gastar ahir una pasta (gansa) en les primeres compres de nadal, tinc ganes d’anar traient una mica de ràbia. i per això, no conec millor teràpia que rajar del real madrid. digueu-me fandelsclàssics.

41 comentaris:

aina ha dit...

Una llista molt meditada.

Queta Ripoll de Matafaluga ha dit...

Ai vailet, pensi que el karma no perdona res i l'odi genera més odi! què en farem d'aquest jovent!

Barbollaire ha dit...

Guaita!
Tu que sempre poses músiques tant modernetes, no t'hagués fet mai, tant i tant clàssic..!!!!

Una llista, tot s'ha de dir, difícilment superable...Ôô

Una abraçada company!

XeXu ha dit...

Que gran, lupus o sarcoïdosi...

Doncs mira, com que a mi no m'agrada veure el Madrid en primera posició enlloc, ni que sigui en aquest rànquing, la meva primera posició se l'emporta l'Espanyol, que els tinc una tírria que no puc amb ells. Almenys el Madrid té equip i juga, i per història i trajectòria es mereix un respecte, per més mania que els tinguem.

I com que darrerament no segueixo tant altres esports, podria afegir equips a la llista com el Chelsea (puto equip de barri) o el Liverpool, perquè sí. És que a mi m'agrada el Manchester United, sap vostè...

cantireta ha dit...

Jo sé que el Mourinho és un xulo, i el Ronaldo un altre. Per això fem zàpping a la ràdio quan en parlen, i a la tele mirem els dibus del 3XL.cat, per trobar bon karma. Lo del fúsbol, a casa, en practiquem poc. Però els del Madrís són molt camorristes, en el sentit pejoratiu de la paraula.

pons007 ha dit...

si no existís el Real Madrid l'hauríem d'inventar, sempre fa falta un rival, què faríem servir sinó? l'Espanyol? es repulsiu però no està a l'alçada...

Alyebard ha dit...

És que no cal esforçar-se gaire per aquesta llista.

Helena ha dit...

Molt bona aquesta llista! però saps que em fa més mal, veure que el Rudy.F va anar amb el Madrid, on anirem a parar....
Per cert, no sé si són les compres nadalenques, el fet que també m'hagi quedat arruinada en un tancar i obrir d'ulls però el Nadal incita a odiar més que mai, així que aquest dissabte a cridar de valent mentre tenim un entrepà de carn arrebossada a la boca!!

Aris ha dit...

Es la llista previsible. Tenen tots el números per encapçalar-la. Malgrat tot, crec que em de ser com Gandhi i partar el mal karma. M'agrada molt una pel·lícula sobre un arbit, que es veuen dos equips rivals, crec que sòn els jovenils del barça i del Madrid, doncs bé, resultar que els entrenadors son gais i son amants! T'imagines Guardiola i Mourinho visquent un romanç? Jo trobo que cal donar una oportunitat a la pau, però després del partit, eh?

Carme ha dit...

Em solidaritzo amb en XeXu i dic que hi falta l'Espanyol, en algun lloc de la teva llista! ;)

SM ha dit...

una mica d'odi és sa... sobretot si el reparteixes entre tants destinataris diferents! :)

garbi24 ha dit...

si vols arribar al top ten o més...pots començar a rajar de Madrid fins que surti el club d'hípica passant per el waterpolo o la petanca

Yáiza ha dit...

I a mi encara em costa d'entendre que el futbol pugui despertar sentiments tan profunds... (però el teu Top-5 fa prou gràcia, jo no sabia que existís un equip de veterans i un de Castella..!)

starbase ha dit...

Jo es que m'estic 'quintant' de tot això....suposo que en part perque lo nostre amb el Barça no pot durar sempre com perque realment fot tot plegat una oloreta opiàcia que no s'aguanta :D

Joan ha dit...

Un gran què de desfermar l'odi és la contrapartida. I com dissabte els fem tancar la boca, com crec, espero i desitjo, estarem en tal estat d'amor que fins i tot els pericos ens semblaran macos.

Bé, ara potser m'he passat...

DANI ha dit...

Xatin, sempre t'ho dic, pots deixar-ho...el tabac, les drogues i el "fungol" de veritat que amb ajut pots deixar-ho.

Una abraçada

Anna Eme ha dit...

Fins i tot en el món que més m'agrada retratar, el graffiter, li han dedicat un dibuix ben xulo a "l'amo del universo y las fuerzas del mal", cioè, Mou per abreviar. Però el tinc que censurar per no ferir sensibilitats. L'art, també escalfa motors davant del PARTIT, en majúscules. No descarreguis la ràbia amb la tarja de crèdit que te'n penediràs. Tampoc descarreguis la ràbia davant d'aquest dibuix (no et diré on és perque no li tiris ous, ni tomàquets, ni pastissos de merengue). Fes-ho el dia del partit, com Déu mana, que després quedaràs com nou, ji,ji,ji!!!

Joana ha dit...

Ja tens el menú pensat pel dissabte? Jo sí...
Paraula clau: impar ( serà un senyal del destí?)

Les Coses són com Som ha dit...

Segurament està mal vist ser del Barça a mort i ser antiespanyolista, simplement pel fet de ser de la mateixa ciutat. Així hauríem de ser seguidors de tots els barris i camps de la ciutat??
Mira, amb en Rosell em vaig anar simpatitzant de l'Espanyol, però quan en Pochetino va dir que era merengue fins la mèdula, doncs... com que els hi tinc una mica de no sé què... odi no.. però no sé què.

Abraçades. Ens tornarem a veure per aquí.

Anna Griera ha dit...

xDDD que bo!!! a mi també em posen de molt mal humor les festes de Nadal. sóc una consumista empedreïda i no sé estalviar, i m'agrada fer regals, però quan a mi em ve de gust fer-los. no per culpa de tots aquests compromisos de família i històries avorrides, així que bona manera de descarregar la ràbia! xD odiar al madrid és una cosa que ens uneix, als catalans. potser m'atrviria a dir que més que ser del Barça! xD

Joana ha dit...

Diuen que no hem d'odiar, però et quedes tan a gust!

òscar ha dit...

he de reconèixer, AINA, que quan m’hi poso ho faig amb ganes. el top-5 aquest no és fruit de cap escalfor puntual: porto anys conreant-lo :)

el karma aquest juga al real madrid QUETA RIPOLL DE MATAFALUA? doncs l’odio també :)

la passen a la intro d’una sèrie de tele (true blood), BARBO. es que el madrid, com equip odiós, és del tot insuperable: no poden brodar més el paper.

ostra, doncs jo crec que l’espanyol no figuraria ni en el meu top-20 XEXU. si anés afegint faltarien totes les seves categories inferiors i això ja ocupa una barbaritat :) el madrid, si parlem de respecte, no es mereix un xurro. bé, parlem del què parlem no es mereix un xurro. per cert (PS) ... s’han carregat els dos manchesters a la fase prèvia.

la paraula camorrista, per molt que la gent pensi que té el seu origen a la màfia italiana CANTIRETA, va néixer per explicar l’estil de joc i filosofia blanca. així hauria d’estar convenientment definit els diccionaris.

tens tota la raó PONS, jo no vull que el real madrid desaparegui; només vull seguir odiant-los. una llista amb l’atlético de madrid d’handbol, el liceo d’ok o el vitoria de bàsquet seria un nyap de llista, està clar.

jo porto més de quatre dècades posant-hi sang, suor i llàgrimes ALYEBARD. no és prou esforç tot aquest temps? :)

òscar ha dit...

el madrid de bàsquet és de donar-me moltes satisfaccions els darrers anys, la veritat. jo els hi estic del tot agraït. enguany, amb els jugadors aquests fitxats mentre durava el lock-out de la nba, han fet ben bé el panoli HELENA. crec que encara en tenim per uns dies més d’odi ... jo, al menys, no he acabat pas amb totes les compres :)

la bandera de la pau és blanca, oi ARIS? doncs que se la confitin!!! ni gandhi, ni santa teresa de calcuta ni martin luter king. jo al madrid, com deia aquell entrenador del sevilla, “ni agua” quan es cauen al terra. “pisalo, pisalo”, explicava amb bon criteri l’home :) calla-calla que a guardiola ja me’l van voler aparellar, en els seu moment, amb figo.

vols dir CARME? jo no els trobo pas tan malagente. fet i fet, confesso que quan van perdre la final europea amb el sevilla amb va sabre greu i tot. a veure, entenguem-ho, vaig dormir tranquil•lament però amb allò al cos de dir “coi, han tingut una mala sort immerescuda”. ja després de dir-ho, em vaig clapar ben ample.

en la varietat està també el gust de l’odi SALVADOR. i, si per un d’aquells casuals (jo que sé: noves injeccions europees els bancs, un excés talibà del pp, petar la visa, etc) anés acumulant ires vitals, només cal ampliar el top fins el 10 i afegir-hi el juvenil b, el cadet, l’infantil, l’aleví i els benjamins :) del madrid, vull dir.

al canoe de waterpolo els hi tinc certa tírria i el club de campo d’ok herba també deixa’ls anar però, GARBÍ, amb la de categories inferiors que tenen els blancs es fa difícil que quedi espai per d’altres clubs :)

el veterans, YÁIZA, juguen un campionat de futbol indoor que sovint passen per tele a hores intempestives. només et donaré una dada: el porter és l’abominable buyo. ha anat d’un pèl que no els hi atorgués la segona posició :)

he tingut èpoques de menys bel•ligerància STARBASE, però ara amb personajus de la talla i catadura moral d’en mou, cr7, ramos, pepe, marcelo o ozil (què lleig és, per l’amor de déu) m’hi he tornat a reenganxar. espero que el centre de rehabilitació no estigui ... a madrid :(

òscar ha dit...

des dels darrers anys, i espero que sigui una sort que continuï dissabte JOAN, en acabar el partit dedico tres minutets ben bons a anar fent un ampli ventall de botifarres acompanyades de frases que esmenten sa mare o els hi recomanen la pràctica de la sodomia.

seria com deixar tu d’escoltar música, xato (DANI, vamos). què fèiem llavors? puzles? bricolatge casolà? comprar-nos un hula-hop i mirar d’aconseguir fer tres mil voltes amb el plastiquet aquell a la cintura?

començo, ara mateix, una recerca del dibuix que comentes ANNA. sempre és millor descarregar l’ira contra dibuixos que anar (aquest matí hi de de tornar) a l’illa a fer compres. ja tremolo!

ahir mateix me’l van enviar JOANA. l’entrepà d’arrebossada només val per finals europees (repeteixo: infalible) però pels clàssics el meu talismà és veure’l en companyia de tres amigatxos que si no van tirar ells el garrí a figo va ser perquè són massa lluny del corner. la mateixa raó que va fer, també, que no fos jo :) l’autor material.

déu ni do la de gent que teniu creuat l’espanyol, LES COSES COM SÓN. no és que estigui en el meu top-50 d’equips preferits però allò que diríem gordos-gordos no em cauen. abraçades.

és un argument que sovint he valorat ANNA GRIERA ja que alguns dels best moments futbolístics que he tingut a la meva vida han estat veient el madrid (i la selección) perdent. el dia que varen perdre la final de copa (al seu estadi) contra el depor, les humiliacions que els hi fotia el milan a la quinta del buitre o, ja parlant d’espanya, aquell caure a quarts contra tot quisqui o el nas partit de luis enrique em deixava molt bon cos. sí, definitivament, ser anti també té el seu què :)

odiar no és dolent JOANA, si un sap que a qui ha d’odiar és el real madrid :)

Elfreelang ha dit...

Subscric del tot la teva llista ...encara però afegiria la selección espagnola i potser l'espanyol també

fra miquel ha dit...

Doncs sí. T'ho dic: Ets un fandelsclàssics ;o)

Abraçada

rits ha dit...

apunta'm als del carro que tb hi falta l'Espanyol. No sé en quina posició, aniria segons el moment, xò m'hi falta!

que vagi bé dissabte!!! (jo, que continuo a la vella escola, estic patint.... i molt, tant que fins i tot he dit que no sé si tinc ganes de veure el partit,.. cosa que tota la colla s'han posat a riure!!)

el paseante ha dit...

Doncs no em penso morir sense que el Madrid sigui el meu club més estimat (de segona divisió).

òscar ha dit...

mentre escrivia la llista, i a fi i efecte de fer-la més variadeta i acolorida ELVIRA, vaig estar temptat de incloure-hi seleccions estatals (pensament: no sé perquè ho escric en plural, la veritat). no vaig fer-ho i, per tant, el real madrid de bàsquet ha acabat conservant el segon lloc (pensament 2: m’agrada més “pùestu”). :)

sense els clàssics FRA MIQUEL (com el cafè que engega el dia, la cigarreta del després de ..., les cues de les compres de nadal, rondinar de la pluja quan plou i de la xafogor quan fa calor, odiar el madrid, etc.) la vida seria un rotllo. i a més a més “patateru”.

haurem de crear un grup facebooquià d’aquests, RITS, de l’estil “blocaires que tenen una pedra a la sabata anomenada espanyol” :) no pateixis pel dissabte, bunika, que patirem però guanyarem. estic acabant d’esbrinar si per 1a2 o 1a3. i, si no guanyem, seguirem ben contents de l’equip que tenim.

ooooooh seria un veritable moment nescafè vital, PASEANTE. un descens dels blancs al infern (tomajatòpic!) de la segona, compartint calendari amb salamanca, numància, ud las palmas i visitant temples de la divisió de plata com el helmántico, los pajaritos o el nuevo insular no tindria preu. i el clàssic barça b–real madrid, al mini, l’èxtasiiiiii ...

jordicine ha dit...

T'ho has currat, ÒSCAR. Aviam què passa demà al Bernabéu. Creuem els dits. Una abraçada, crac.

El veí de dalt ha dit...

Deus estar amb els nervis a flor de pell,oi?
Va...li diré al Messi que et dediqui el priemr gol... i el tercder.

El porquet ha dit...

Em passes la llista per a penjar-la a la nevera i cada dia, quan em llevi i abans d'anar a dormir, fer un petit exercici de memòria per tenir-ho gravat a foc?

Odi és la paraula que defineix perfectament la sensació que em provoca el Mandril en qualsevol de les seves versions, sens dubte.

Vaig a fer unes ofrenes florals a la meva entrada de Wembley de la darrera Xxxxampions que tinc exposada al menjador. No pas pel clàssic. Des del 28 de maig que ho faig cada dia!

òscar ha dit...

quan es tracta de posar tota la carn a la graella, JORDI, jo sóc tot un maese graellero. i si la carn és blanca encara hi poso moltíssim més afany :)

mentre vaig fent no hi ha problema, VEÍ. el problema arriba quan començo a unir-me amb els talibans antimadridistes que tinc com amics i allò és un alimentar l’odi que no acaba ni quan l’àrbitre xiula el final. fet i fet, no acaba mai :)

no cal cap llista PORQUET: l’aversió per aquests personajus està inscrita al nostre adn. fa, per exemple, que algú digui en castellà que tal cosa està feta de “hierro” i un comenci a arronsar el nas o que trepitgis madrid (si és que l’has de trepitjar) mirant arreu (pèl paranoic) sense deixar de pensar que ets a territori comanxe. són lo pitjor!!! :)

Grigri ha dit...

D'entrada he de dir que penso que pertanyem a una generació que va viure una infància traumatitzada pels gols d'un tal Bultragueño "el Buitre", i/o per les cabrioles i remenades de cabasset de les eines d'un tal Hugo Sanchez... per no seguir revivint traumes ho paro aquí...

Partint d'aquesta experiència, sens dubte el número 1 de la llista que jo podria fer seria el mateix. Líder indiscutible.

És una llàstima que no es puguin triar seleccions nacionals, perquè "la roja" a mi em provoca hurticària... i no s'hi val dir que són els jugadors del Barça. Quan els miro, jo no veig el Barça, veig "la roja". No és el mateix... per dir-ho en laportià: al lorooo, que algunos dicen que son el Barça, y no lo son!!!!!

No tinc cap llista de 5 feta, ni estructurada.. però si tingués un top five, del 2 al 5, en algun lloc, hi hauria el RCD Espanyol. No em val que em diguin que és de Barcelona. Per mi, és i serà sempre l'Español.Encara que s'hagin canviat la ñ per la ny.. Alguna cosa porto a l'ADN que no em deixa veure altra cosa.

Albert ha dit...

Molt bo!
Però per què odies el Madrid Castilla? Fa que la Lliga espanyola tingui jugadors amb talent, ja que d'allà no passen al primer equip, sinó que van cap a altres clubs de primera.

Al meu top-5, a part del Madrid, no hi faltarien Espanyol i Liverpool.
Adéu!

fanal blau ha dit...

Jo, nano, de futbol ni un borrall...però vinc a desitjar-te un molt molt bon nadal!
Una abraçada ben ben gran, guapíssim!

mai ha dit...

I tots cinc s'inclouen en un .
Bonic el boli, en tinc un d'igual que serveix per fer la llista de la compra.
Bones Festes!

carina ha dit...

Òscar, subscric la llista al peu de la lletra...
i com que ja hi estic posada, aprofito per desitjar-te una bona entrada d'any. Per cert, (ja sé que no són sant de la teca devoció) escolta el nou tema de Cold Play Paradisse (http://www.youtube.com/watch?v=J6ZWlDks0nQ) , i tanca els ulls, després imagina el barça aixecant copes envoltats de paperets blau i grana volant per arreu... segur que serà la banda sonora de la campanya d'enguany.
Bon any, molts èxits i títols

XeXu ha dit...

Mare de déu, no contents amb que l'Espanyol estigui ben posicionat a la lliga (esperem que no per massa temps), a sobre m'eliminen el Manchester United de la Champions... això és una injustícia! Almenys ens hem posat primers altre cop a la Premier... ara, el City és un altre equip de merda que per mi es pot fer fotre, a veure si s'ennueguen amb tants milions! Que ens enviin de tornada en Touré, i que baixin a segona.

òscar ha dit...

no suportava, ni suporto encara GRIGRI, hugo sánchez. crec que després de fernando hierro és un dels merengues que més he odiat en la meva llista d’odis blancs. una llista tirant a llargueta, tot s’ha de dir :) a la roja, que no he inclòs per no ferir susceptibilitats, millor ni esmentar-la. crec que mai he insultat tant un jugador del barça com el dia que en puyol va marcar el gol contra alemanya. a l’espanyol, diguem bona persona, no li tinc pas tanta mania, mira!

només hi ha una explicació al perquè odio el madrid-castilla, ALBERT: perquè són el filial del madrid. clar i ras. si foren el filial de la balompédica linense o del vecindario em caurien fins i tot simpàtics però, clar, no ho són.

un molt bon nadal i any nou FANAL BLAU. amb o sense barça triomfant (millor que triomfi, si no és molt demanar) que tinguem un ’12 ben txulandrio.

bones festes i bon any nou MAI. el boli és collonut. tant que en mango, si fa no fa, un o dos del despatx cada setmana.

molt bon any CARINA. paradise la toquen molt sovint per la ràdio. el problema no el pateixo estrictament amb coldplay: és amb viva la vida que, de tant escoltar-la (clar, varem guanyar tant) he acabat avorrint. molt.

la davallada dels manchesters a la champions ha deixat la competició força a ou per barça i els innombrables de la capital d’espanya XEXU. la temporada passada varem quedar embafats de madrids-barçes i, enguany, la cosa pinta a requetembafada. bufff ... vaja patir ens espera!

Josep ha dit...

L'odi ha d'evolucionar, assolir noves fites i cercar nous horitzons.
Proposi's vostè noves coses, persones i institucions per a odiar.
YES, WE CAN!