dimecres, 14 d’abril del 2010

activitats universitàries

els estudis universitaris, a més d’obsequiar-te un plus de coneixements en la disciplina escollida i una foto de final de carrera en la que noies i nois fets i drets flirtegen amb el ridícul tapant-se el cap amb un birret, ofereixen un seguit d’activitats paral·leles d’oci per amanir les hores d’estudi.

des de instal·lacions esportives a preu de saldo en les que pots completar amb un cofoi in corpore sano la teva presumpta men sana, passant per macrofestes presidides per la macroingesta de begudes de l’estil aigua de valència, calimotxo o llet de pantera i també, entre d’altres activitats, la recerca desesperada d’un racó per estudiar a la biblio en època d’exàmens.

qualsevol observador imparcial pot trobar alguna raó de ser en activitats com les esmentades, però difícilment des del terreny del raciocini sabrà explicar què empeny algú a fer-se tunero. la raó, per això, no serveix.

des del pensament racional no es pot entendre que un ésser humà, sense xantatges, amenaces ni diada de carnaval que ho legitimi, esculli per voluntat pròpia cenyir-se aquells cois de jaqueta i capa negra rematats per cintes de colors, els pantalons bombatxos insofribles i, encara més greu, opti per dedicar llurs caps de setmana a passejar d’aquesta fila per restaurants i bars de moda.

que, per acabar-ho d’adobar, ho faci interrompent un sopar íntim amb cançons com “clavelitos de mi corazón” o intentant copsar l’atenció d’un grup de xicotes a còpia d’entonar “morena, la de los rojos claveles” em fa pensar, des del raciocini, que per ser tunero, a més de la condició d’estar matriculat en una facultat n’hi ha una altra d’indispensable: estar molt i molt avorrit.

62 comentaris:

Clidice ha dit...

o, com dirien el parell d'universitaris que volte per casa: s'ha de follar molt poc. Ho sento, però és la seva opinió, jo només la transcric. ;)

Ah! i millor que facin el "cafre" ara que són joves, que fer tot això que dius quan en tens 40 fa més llàstima que goig i, tard o d'hora, acabes fent-ho ;)

Goculta ha dit...

Óscar no deus estar evocant velles aficions oi? La Tuna fa por, és rancia pero encara triomfa.. en quin món vivim?

nadeia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marta M.Q. ha dit...

M'has fet entrar nyonya universitària... Del bar, les festes, els murmuris a classe, el piti ràpid, les crítiques als profes...

nadeia ha dit...

jajaja! quanta raó que tens!
Per cert... què coi és la llet de pantera???

rits ha dit...

jo tampoc ho puc entendre, però mira, ha d'haver-hi de tot, no?
el pitjor és que a la meva classe de BUP hi havia un friki, molt amic meu durant força temps, apassionat de les tunes, que durant el viatge de final de curs a Dinamarca ens va fer cantar tunes a tort i dret, i així va ser com fins i tot vam sortir a la tele danesa cantant clavelitos!!!!

Per arrodonir-ho, aquest noi, una mica perdut sense saber què fer, se'n va anar al sud-est asiàtic i allí s'hi ha quedat, amb una empresa de tuneros que amenitzen als turistes (i s'està forrant!!!!!). Encara ara, després d'uns quants anys, em sorpren.

sànset i utnoa ha dit...

Quan vaig arribar a la universitat era una de les coses que em feia més gràcia. Era inexplicable que aquella gent fes allò per voluntat. I el fotut de tot és que eren estudiants com nosaltres, però ningú els coneixia, ningú sabia res d'ells.

Vaig acabar concloent que els tuneros eren els hereus directes dels franc-masons, i que vivien amagats secretament i només sortien per entonar els seus enigmàtics càntics que només a ells els sonaven bé.

*Sànset*

Anònim ha dit...

No recordo haver fet això del barret en acabar la universitat. El que sí recordo era veure la poca implicació dels estudiants en general amb totes les iniciatives que es feien. Bé, n'hi havia una on molts sí s'hi aplicaven: en anar a les farres. Trist.

Martí Bou ha dit...

"Tuno bueno el tuno muerto", magnífica cançó de Def Con Dos.

TORO SALVAJE ha dit...

Si, es quelcom com fer-se del Madrid, deu ser un problema de cromosomes o quelcom similar.

niña de azucar ha dit...

I que a algú se li acudís fer una peli amb el nom de 'Tuno negro'...això si que fa por!

neus ha dit...

segur que no són una secta, no? perquè un rentat de cervell seria l'excusa perfecta.

Eli ha dit...

JUAS,JUAS...

Ara m'has fet pensar en la meva orla.
La meva mare la te posada en un marc, i jo no vaig acabar la carreraaaaaa!!!! ja,ja,ja

Per cert, tu ets de la foto del facebook? Per un moment, diria que et conec... Aixxx.. no sé!

sky walkyria ha dit...

si t´agrada ballar,
under the moon light,
todos los tuneros son pardos

ptnts

mar ha dit...

potser per terres de Castella... però per aquí vols dir que en queden gaires?

No sé... si n'hi han deuen estar ben amagats... jo no els he vist mai...
per sort, clar!

petons!

maria ha dit...

M'has fet venir records de la Universitat. Molt bon post!

Violeta ha dit...

Sí que n'hi ha Mar, jo els he vist...

La veritat és que cal estar força avorrit, tens raó, Óscar. Però mira què ens explica Rits...

Suposo que es tracta que hi ha d'haver de tot una mica, no? És el que toca. I tots som lliures d'opinar i dir el què pensem.

Una abraçada no tunera.

fada ha dit...

A la facultat de filologia catalana, d'aquestes coses no n'hi havia. Jo, de tota manera, vaig passar moltes més hores a la biblioteca que en cap altra banda.

Sergi ha dit...

Jo t'hi veig, Òscar, jo sé que tu podries. Em fan molta ràbia els 'tunos', tampoc puc entendre que els pot empènyer a exercir-ne. Però a tu t'hi veig...

Assumpta ha dit...

Jajajaja doncs mira que aquí a Reus hi ha molta afició!! De veritat!! Però no universitaris, no (aquí hi ha una Facultat de Medicina molt bona, entre altres) sinó entre nanos de la ESO!

Una vegada una regidora d'Esquerra Republicana va mirar de prohibir-ho i no va poder de com està d'arrelat.

Són rarus a Reus, de veritat :-))

I quan jo estudiava la carrera, la Facultat de Dret tenia molt bona tuna jejeje... sorprenentment, els tuneros eren bastant grandets, amb edat d'haver acabat dos, tres, quatre... anys enrere (o bé de ser els repetidors re-reincidents) ;-))

òscar ha dit...

jo no volto per casa teva, CLIDICE, però tinc la mateixa opinió que ells :) la principal raó, pel damunt de l'avorriment, és la manca de còpula.

nooooooo foti's GOCULTA. no-no ... mai he fet de tunero. mentre canto clavelitos a la dutxa no val, oi? :)

i de buscar espai per estudiar a la biblio MARTA. tota una arqueologia.

una barreja infame NADEIA, al menys d'aspecte, que tenia llet, canyella i no sé quín alcohol. molt dolça. te'n prenies una, dues, pim -pam i, sense adonar-te'n: la taja padre!

si la tuna és capaç de triomfar al sud-est asiàtic RITS, cal plantejar-nos exportar la sardana a austràlia, no? veig rusell crowe, la kidman i el mateixo cangurs fascinats pel nostre ball :)

es diu, es comenta, es murmureja SÀNSET, que són els hereus directes dels templaris i que, si escoltes atentament la lletra de les cançons, pots esbrinar on s'amaga el sant grial. a la propera peli de indiana jones segurament la bso serà un recull ben tunero :)

les farres, ALBERT, són asignatura obligatòria de cada curs. llàstima que no sumen a l'expedient ja que així, segur, els índexs de repetidors baixarien molt i molt.

morts no cal ZUHAITZV, però abduits per un forat negre (in eternum) no et dic que no.

sobre la genètica tunera, TORO, s'han escrits tractats i realitzat investigacions a tort i a dret. només hi ha una conclusió possible: s'han d'erradicar!!! :)

després de darth vader, NIÑA, és el més negre (en tots els sentits) que mai no he vist.

la llei orgànica del 87/372 (totalment inventada) no permet, ELUR, el rentat de cervell a individus pel sol fet d'entonar (o desentonar) cançonetes en públic amb el propòsit de lligar. si permet, fer-lis la traveta, tirar-lis aigua i caps de garrí, etc ... :)

Bargalloneta ha dit...

uiiiii!!
que lluny em queda tot això ..... però ara m'has fet venir alguns records agradables!!!
petó

Núr ha dit...

Hosti, doncs a la meva facultat no n'hi havia, d'aquests... No tinc ni idea de com funciona... Que fan grups per facultats? ains...

M'han semblat sempre tan ridículs, pobrets...

òscar ha dit...

ma mare encara pitjor ELI: té la foto de la mili! sí, sóc jo. potser és que tinc una cara ben :) convencional.

els gatos SUNNY, al costat dels tuneros, no són gens pardos.

has estat de sort MAR. n'hi han ... i massa i tot!

anys d'una mica de nervis, MARIA, i força passar-ho bé.

clar que sí VIOLETA: tothom ha de fer el que li vingui de gust però, si pot ser, :) millor que l'espècie tunera comenci a estar en extinció si-us-plauuuuu!

com es formi una tuna de la filologia catalana FADA, abandono el país! :)

que dolent ets, XEXU! prometo ... (dubtant)... va prometo que si el barça guanya la xampions a madrid, organitzem un sopar i jo, a l'hora del xupitos (molts), em poso a cantar clavelitos! :)

sempre he escoltat que els tuneros ténen, ASSUMPTA, el record mundial d'anys per carrera. :)

si estava bé a la uni, MÒNICA. molt bé!

mai m'he posat (en benefici de la meva salut) a investigar-ho NÚR. sé que, com les bruixes, de haberlos haylos :)

Jordi ha dit...

Estimat i benvolgut Òscar! T'has deixat que per donar aquells salts pandereta en mà s'ha d'anar col·locat fins a dalt!!

Ho corrobora les cambiades de lletres que fan. Sempre recordaré aquella de "Si tu me dices ven, lo dejo todo", cambiada, la frase final per "Por un Mercedes Benz lo dejo todo". Són uns crack!

Garbí24 ha dit...

Ostres però d'això encara en queden, pensava que era un especie en vies d'extinció que només vivia en llocs protegits.

Noctas ha dit...

mmmmm però pots lligar i ja se sap Oscar que aquí els homes fem el que sigui per seduïr les nostres belles dames. Si ets una mica lletjot i no tens molt èxit amb les noies, un Clavelitos ben cantat sempre podrà enamorar a la teva enamorada:)

Abrazus crack!

Albert Lloreta ha dit...

lo de la llet de pantera & co és tal qual avui dia!! fantàstic!

Silvia_D ha dit...

Gratos recuerdos, niño
Una sonrisa
Petons.

Grigri ha dit...

Bon post i bons comentaris!! jo els tuneros em pensava que ja s'havien extingit, sincerament, per allò de l'evolució de l'espècie.. però dedueixo llegint-vos a tots plegats que no.
Partint doncs de la base que encara en queden jo atribuiria el fenòmen a la combinació de varis factors: poca feina, poc sentit del ridícul, i potser, com diuen més amunt, un xic de desesperació per seduir alguna bella dama!!!

N'hi ha que els agrada que els fuetegin i els pessiguin els mugrons, i n'hi ha que es fan tuneros, mira, en això dels gustos és com els culs, que cadascú en té el seu..

Albert ha dit...

Buff, la universitat encara l'he de començar, però espero no fer aquests ridículs quan l'acabi, jaja.
Adéu!

Guspira ha dit...

Quanta raó que tens... Jo no puc amb els "tuneros"! Un cop, quan estudiava a la uni, un dijous a la nit que vaig sortir em van venir i em van acorralar i em van cantar no sé què i vaig passar una vergonya inexplicable. Des de llavors que no puc amb ells...
Ah! i perquè em van tocar el cul sense consentiment meu! Marranots...

Jordicine ha dit...

Crec que coincidim. Segur que tenen molt mèrit, però sempre els he trobat ridículs, la veritat. A més cada cop són més veterans. No s'ha d'estar a la universitat per cantar a la tuna que porta aquest nom? Ai... Una abraçada, crack.

Clara ha dit...

jajajajaj fan gràcia.. (O pena)

Jesús M. Tibau ha dit...

pobres tuneros, au va, que tots tenim un passat i un racó de tunero dins la nostra ànima.
ha, ha

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
OH! recordo el bar de la facultat...snif, snif...quins bons anys.
salutacions
sílvia

Carlos ha dit...

quins records! a la meva facultat teniem un espai que anomenavem l'aeroport, era una sala gran plena de sofas on podies veure gent estudiant, reposant, "relacionant-se" i fins i tot organitzant algun petit concert amb guitarreta i tot

sànset i utnoa ha dit...

Vols dir que als "clavelitos" donen alguna pista?

*Sànset*

Lucia Luna ha dit...

jajaja divertit el post, llet de pantera...jo l'ha he provat pero rosa :) al moll de la fusta

gràcies pel teu comentari, un peto

òscar ha dit...

la col·locació en un tunero, JORDI, se li suposa. com el valor en un legionari, el talent en un futbolista del barça o, sense anar molt lluny, el puntet de txuleria en un jugador del madrid.

la selecció de les espècies de darwin, JOAN, sembla que no ha afectat totes les espècies susceptibles de seleccionar-se :)

jo sóc dona JORDI, i algun desaprensiu em canta el clavelitos, i et puc garantir que aquella nit el desaprensiu no lliga. al mennys amb mi.

m'ho suposava ALBERT. hi ha coses que els anys no canvien.

lo de gratos no irá SILVIA por los tuneros ¿verdad?

al món hi ha de tot, GRIGRI, però un món sense tuneros seria més agradable. o potser no? :)

si entones el clavelitos a la uni, ALBERT, deixo de llegir el teu bloc. per molt culer que siguis :)

que et toqui el cul algú GUSPIRA (si és consentit); encara. que te'l toqui un tunero ... ni consentit!!!

hi ha una llegenda urbana que diu, JORDI, que existeixen tuneros de 98 any encara cantant fent-se passar per universitaris. com he dit: llegenda urbana. :)

em quedo amb el parèntesi CLARA.

si tinc un racó tunero, JESÚS, millor que quedi ben amagat pels temps dels temps.

el bar de les facultats és la millor aula que ténen SÍLVIA.

a mi m'agradava, CARLOS, veure un parell que al vestíbul es posaven a jugar ... a escacs!!! tot aquell batibull de gent i ells dos absorts i concentrats en reines i àlfils.

no puc publicitar detalls SÀNSET: a la propera peli es donaran les claus :)

òscar ha dit...

de pantera rossa, LUCIA, només n'he provat el fantàstic pastisset industrial.

Sandra D.Roig ha dit...

Jjajajajaja, Óscar! això m'ha fet recordar la cara de l'roganitadora del meu comiat de soltera quan vaig dir que volia una tuna!
jajajaja.
Molt bo!
Una abraçada.

romanidemata ha dit...

doncs a divertir-se, que ja creixeran!
algun dia...

salut

Candela ha dit...

Ai sí...quins records... i quant temps lliure...

òscar ha dit...

ualaaaaaaaaaaaa m'havia oblidat d'aquest esdeveniment SANDRA: els comiats de soltera. són l'hàbitat en el que més còmodes es troben els tuneros. moltes noies i, segons ells, moltes possibilitats de poder pillar catxo :)

jo, JOAN, els hi recomanaria per divertir-se un cap de setmana al port aventura, o una baixada de rafting pel noguera pallaressa, o ...

un bup i cou allargat, CANDELA, però encara amb més llibertat.

Alba ha dit...

Sens dubte, l'etapa universitaria es una de les més boniques si es sap convinar a la perfecció estudis i oci. La veritat es que jo en tinc molt bon record.
Salutacions

Anònim ha dit...

Diuen que sempre hi ha d'haver (i hi haurà) gent per tot, no? Segurament són gent que els agrada la música i pens que, encara que la roba que han de dur sigui baix el meu punt de vista tirant a ridícula, ser tunero deu ser molt divertit segons amb la gent que vagis. Almenys quan els veus sembla que gaudeixen fent el que fan :)

Anna Tarambana ha dit...

Molt a pesar meu he de dir que "elmeurei" va ser-ne!! Pe`ro no ho diueu a ningú que la meva reputació se n'anirà a norris!! No sé com ha sortit encara tan normal després de tot... és ben incomprensibla, quan m'ho va confessar, em vaig quedar sense paraules, va ser una prova d'amor!

el paseante ha dit...

Recordo que en una de les darreres lligues guanyades pel Madrid (d'aquelles que el Ronaldinho feia els entrenaments al gimnàs) vaig anar a fer un vol per Sant Gervasi. A banda de les banderes espanyoles portades per nois engominats, hi havia un grupet de tuneros cantant clavelitos i tocant panderetes. Tot lliga, oi?

PD: Creus que l'Espanyol ens ha tornat a fotre la Lliga?

Josep ha dit...

I no dius res de la Saloufest? Pura universitat anglesa!

Mens insana in corpre etillico

òscar ha dit...

saber compaginar el matrimoni d'oci i estudis, oci i feina i, en definitiva, entre l'oci i el que sigui ALBA, fa que moltes de les etapes que vivim ens resultin divertides.

ells semblen passar-ho molt bé CATERINA. i, encara que jo en raji una miqueta al post :), el cert és que cadascú escull l'opció que li plau per posar un pèl de sal i oli a la seva vida.

confessar un passat tunero ANNA, només té una petita penitència que espero hagi realitzat: cantar-te, a cau d'orella, un clavelitooos, clavelitooos, clavelitooos de mi corasón ...

la tuna tanca un "cercle virtuós" de l'espanyolisme (d'espanya, eh!) amb estacions al brau d'osborne, les celebracions lligueres merengues i la retallada de l'estatut. es comenta que els membres del constitucional, entre retall i retall, canten "la morena de mi copla" per posar banda sonora a l'esmicolament estatutari. lliga? amic PASEANTE ... guardiola ens ha ensenyat una cosa que no hem d'oblidar: fe en l'equip! i, mentre els punts no demostrin el contrari, anem líders :)

jajaja. tens raó JOSEP. a la prestigiosa universitat anglesa, a més de les tradicionals oxford i cambridge, caldrà afegir-hi la saloufest! potser, en un futur, també participaran a la prova aquella de rem.

kweilan ha dit...

A la meua facultat no n'hi havia però quan els veia d'altres carreres em queien fatal.

Ferran Porta ha dit...

Però, una cosa: això de la tuna és real, o és un mite? És que jo només he vist "tuneros" un parell de cops, i ha sigut per la tele (suposo que en alguna pel·li rància, fent zàpping).

La meva vida universitària devia ser d'allò més sossa, sense capes negres, sense instal·lacions esportives, ... Clar que era l'època de la música àcid, que tu potser no recordes o no vas conèixer. Osti, sí que tinc un passat, sí, ara que hi penso!

Quantes vegades et vas posar la capa negra, tú, bandidu?? ;)

Deric ha dit...

sort de tot el que envolta la universitat, si no seria inaguantable!

òscar ha dit...

tampoc en recordo a la meva KWEILAN però només m'hagués faltat, a més de trobar-los als baretos, compartir aula amb ells :)

maiiiiiiiiiii FERRAN; malgrat que l'apunt ha generat tota una corrent :) blocaire que pronostica un passat tunero oscaril, jo la capa negra no me l'he posada a la vida. bé, disfressat de "el zorro" de petit potser sí!

tots els temples DERIC, i figura que la universitat és el temple dels coneixements, a vegades són una micona inaguantables.

Àlex ha dit...

En l'època universitària jo era de les que elaborava la temuda aigua de valència, que ens deixava fets pols, als qui la fèiem i als qui se la bevien...
Els tunos, opto per la versió Def con dos. Per cert, que me'ls vaig trobar a Estònia, els tunos, no als Def con dos, i ens van anar perseguint per Tallinn, Tartu, Parnu i altres llocs de mal viure. A l'odi visceral que ja els tenia, se'm va afegir l'odi de que em fotessin enlaire una cervesa a la Raekoja de Tallinn.
Hauria de ser considerat delicte contra el medi ambient, ser tuno.

Ferran Porta ha dit...

Que potser se t'ha menjat la llengua el drac? ;)

PS: No sé si creure-m'ho!

òscar ha dit...

Ser tuno està clar que agredeix el medi ambient de mala manera, ÀLEX. L'aigua de València també és una agressió com una casa de pagès però, en aquest cas, contra el medi estomacal.

Creu-t'ho FERRAN: em jugava l'expulsió in eternum de casa. Se m'ha menjat la llengua un ens molt més ferotge que el drac: la feina que em fa escupir foc!!! :)

Cris (V/N) ha dit...

Va per tu, avui ho he llegit, i avui vinc (amb retard, perdó, però vaig de bòlid darrerament):

"La coliflor no es más que un repollo con educación universitaria.... :) "

Doncs això, que a bon entenedor... jo no vaig arribar a COU.... aisssssssss

òscar ha dit...

doncs està clar que els tuneros són una colla de coliflors que cantant els clavelitos, CRIS :)

Esther del Campo ha dit...

hahahahahaha... quanta raó!
però calla! Que una vegada, ja fa un parell d'anys, que fèiem una secció a la ràdio sobre la universitat, se'm va acudir portar als tuneros a fer una performance, per conèixer "altres realitats universitàries". Aquell dia si que la vam liar parda amb els "clavelitos"... :)

òscar ha dit...

és que uns calvelitos sense alcohol, ESTHER, serien unes flors sense el seu aigua al gerro.