dilluns, 14 de desembre de 2009

que no falti de res

les festes de nadal, tan odiades per uns com venerades per altres, acumulen al calendari més concentració de tradicions i litúrgies que tota la resta de l’any junta. no només les oficials, també d’altres gairebé inconscients que repetim any sí any també de manera quasi involuntària.

aprofitar per anar al bany quan al rei li entren ganes de xerrar amb tu, seguir desant els regals al mateix amagatall que el nen va descobrir ara farà tres tiós, repetir la compra d’una caixa de llagostins congelats tirats de preu però amb gust a palets de cranc i escarxofar-te al sofà, amb un puntet de mal de cap, tot mirant uns paios que l’u de gener no tenen més cosa a fer que saltironejar per garsmisch-partenkirchen són alguns exemples.

el tret de sortida a aquest ampli ventall de tradicions no és, segons el meu escàs criteri, rajar de les llums en forma de galets que s’ha empescat l’ajuntament de torn ni prometre, pels nens de sant ildefons, que l’any vinent no tornaràs a gastar-te una fortuna en loteria. el tret de sortida és la descomunal melopea ciutadana generada pels sopars nadalencs d’empresa.

aquests àpats d’agermanament laboral, habitualment concentrats als dos divendres previs a les festes, no tenen res a envejar (etílicament parlant) al sant fermí navarrès, algunes festes majors un pèl passades de voltes o els botellons de pozuelo de alarcón.

jo n’he vist de tots colors. el jefe que, eufòric per la compulsiva ingesta inicial d’unes copetes de ribera del duero, cada cop que s’acostava el cambrer li cridava “que no les falte nunca de nada a mis chicos” (ho va fer com trenta-tres cops, sense comptar les vegades que va insistir amb la frase al bingo al qual ens va obligar a anar). les següents setmanes quan algú et demanava un post-it o un bolígraf, en donar-li repeties, òbviament, un burleta “que no te falte nunca de nada”.

també molt ressenyable la doble fita conquerida per una companya. no només va aconseguir dormir la mona recolzant el cap al bafle de la discoteca sinó que, també, en tornar a casa va completar tota la línia de metro posseïda per baco i morfeu passant-se, només, vuit parades de la que li corresponia baixar.

o jo mateix, que confonc aquests sopars amb karaokes multitudinaris esperonant als comensals a cantar “del barco de chanquete no nos moverán” o “las muñecas de famosa se dirigen al portal”, entre d’altres.

aquest divendres tinc el sopar d’empresa que dona el tret de sortida al meu nadal. no ens faltarà a ningú de res. la gent que vulgui dormir abraçada al bafle, ho farà. els que desitgin rendibilitzar el bitllet de metro recorrent la línia verda íntegra, que ho facin. i jo, com estaré seguint a les muñecas de famosa en un llarg viatge fins al portal, em tornaré a perdre el interesantíssim discurs del rei.

això sí; pels saltirons de garmisch-partenkirchen m’agradaria estar ja a casa.

46 comentaris:

rits ha dit...

home, pensa que si pels saltirons de garmisch-part.. no has arribat a casa, t'hauràs perdut cagar el tió! i això no pot ser!!!

que vagi molt bé el sopar de nadal!!! el nostre és un berenar-sopar de contenció per la crisi de demà, no fos cas que s'estiréssin més del compte. però com que sempre són parafernalies que millor no veure, amb els amigatxos muntem un sopar alternatiu molt més agraït el proper divendres.

Clidice ha dit...

divendres vaig sortir i semblava el Dia Mundial del Sopar d'Empresa. Vaig pensar en fer-ne un post, però em penso que seria massa mala persona ^^ Records a l'Svenson! (el que sempre salta a garmisch-partenkirchen :P)

P-CFACSBC2V ha dit...

Mentre no ens falti res, rai. Jo també tinc sopar d'empresa divendres. Divertit, el vídeo :-D

Six X ha dit...

Jo també el vaig patir/gaudir aquest divendres i...bé, només puc dir que ¡ja ha passat! Vaig aguantar la respiració i em vaig dir...¡vinga que aviat s'acabarà! Penós anar després de pubs, i trobar-te tot de gent que no acostuma a sortir en tot l'any i que aprofiten el sopar d'empresa per desmelenar-se ("fer la pena")

TORO SALVAJE ha dit...

Li tinc més por a aquests divendres que la grip A.

Goculta ha dit...

Que vagi be el tret de sortida!
Jo per sort m'estalvio els amics invisibles, els sopars d'empresa, que en som poquets i no fem res, ara el picapica sense possibilitats d'evasió etilica, no me l'estalvia ningú.... be,les vacances del Nadal tenen un preu. Quina mandra!

instints ha dit...

Em sembla que l'única cosa que trobaré a faltar de l'empresa (a més del sou i paga doble), serà el lot de nadal. Consumista, però aprofitat. Ah, i el tió, ja tinc el tronc a punt!! Que vagi molt bé el teu soparet jejeje!!

estrip ha dit...

aquests galets que anomenes, aviat es convertiran en galets farcits. Després dels sopars d'empresa o com a molt tard després de la revetlla de cap d'any.... ai amb aquests galets! Bones festes!

alas ha dit...

holaaa òscar! venia a deixar-te un petó i desitar-te unes dooolces festes, sigui com sigui es tracta de passar uns dies de festa, així q ha disfrutar!!!
:)

garbi24 ha dit...

A mi hem toca dijous...espero que no em falti de res, però que tampoc me'n sobri, si no el divendres serà molt dur

Mireia ha dit...

Nosaltres no en fem! SORT!!! sóc així d'asocial i aquestes coses em sobrepasen: massa gent, m'acabo agobiant!
Que t'ho passis bé i ja ens ho explicaràs

- assumpta - ha dit...

Doncs que no et falti de res, òscar!!!
Aquest any m'estalvio el sopar (que el paguem nosaltres) i l'amic invisible de l'empresa. I vols que t'ho digui, no ho trobo pas a faltar!
Ara, la setmana que bé no els perdono el lot, hi aniré a recollir-lo.

Que vagi bé aquest tret de sortida!
=)

Striper ha dit...

Que no falti de rsxi m'apunto les cançons son de lo mes in.

Cris ha dit...

Saps? M'encanta com expliques les coses, les situacions, els records.... Ets un "explicador" fantàstic, felicitats!! Jo també començo aquest divendres amb el sopar de Nadal de la feina.... i au, a omplir-nos de tot i més, ja "t'explicaré" jo a tu, jajajaja :) Petons i diverteix-te molt!!

Jordi ha dit...

Òscar, servidora de vostè és més del concert que no dels salts d'esquí. Mira, em relaxa més, malgrat que sempre me'l perdo per culpa de la ressaca o de la son...

P.D.: Dintre d'un galet hi caben tres persones, Mairena inclosa. Ho vaig veure al carrer de Sants on a part de la citada hi havia la Feliu i el negre de Banyoles. L'Alex intentava encabir-s'hi d'alguna manera.

Ma-Poc ha dit...

doncs que no falti res! Jo, per aquestes èpoques, ja acumulo dos d'aquests "sopars de nadal" tan tradicionals... :)

kweilan ha dit...

Que us ho passeu superbé. Hi ha molta gent arreu, no es troba un taxi quan vols tornar a casa, sempre hi ha algú que es posa pesadet...però mira...jo, quan vaig de sopar, em diverteixo molt.

XeXu ha dit...

El meu sopar d'empresa és també el divendres, però no hi aniré perquè justament em vull estalviar escenes com les que cites. Si m'he d'emborratxar, ja ho faré amb la companyia que vulgui, i no amb tots els capos per allà. Ui, i ara amb les càmeres digitals i el facebook... no no, ben lluny.

Mira que bé, la paraula de verificació és 'molest'.

Albert ha dit...

Això dels galets com a mínim és original. Les llumetes ja cansen i en alguns carrers n'hi ha cada 3 metres. I després diuen que no s'ha de gastar energia...

D'amic invisible no en feu?
Adéu!

el paseante ha dit...

Al menys no et coincidirà aquest sopar amb la final del "Mundialito" :-) Et veig de president del Barça en un futur, i dient: "que no les falte de nada a mis chicos".

òscar ha dit...

berenar-sopar, RITS? jo, quan llegeixo la paraula berenar, el primer que em ve al cap és anar al carrer petritxol. proposa-ho! :)

svenson no és el que fa, CLIDICE, tractaments per la caiguda del cabell. ara també salta? quin tio tan pluridisciplinar!

aquest divendres serà l'acabose, P-CFACSBC2V. hi haurà més gent que quan va fer la rua carnavalera el carlinhos brown.

i, en alguns casos SIX X, el nivell de desmelenamenta agafa dimensions insospitades.

els mossos han acordonat la ciutat, TORO, pels possibles aldarulls etílics. i si no ho han fet, ho haurien de fer.

un pica-pica sense alcohol GOCULTA? porteu, d'estranquis, unes petaquetes per animar la vetllada!

a mi m'agraden els lots de crisi INSTINTS. amb paté, olives i tonyina. si hi hagués, també, fanta taronja i ganxitos, semblarien ben bé el menú d'una festa d'aniversari infantil :)

prop de casa n'hi ha un que em fa una pena, ESTRIP. estic per portar-li una manteta perque no agafi fred per la nit.

que conteeeeeeeeeeeeent ALAS. :) al teu nadal sí que no li calen ni sopars, paneres, ni res de res. el teu nadal ja té el més bonic que li calia. petooooooons!

els sopars en dijous són tot un perill JOAN. segons com vagi la cosa, divendres ja ni obriu.

jo en rajo però, segur MIREIA, que si no en fés, em sabria greu.

tant parlar de lots, ASSUMPTA, i comença a venir-me de gust això de menjar turrons i neules. a veure si començaré el meu nadal abans del famós sopar? :)

una recopilació musical, JOAN, molt millor (o igual) que les tradicionals nadales.

Cesc ha dit...

Nosaltres el fem aquest divendres i a part de tot el que has dit, en els nostres s'escau la particularitat (això no és per carnaval???) que hem d'anar disfressats...

Núr ha dit...

A nosaltres enguany ens han retirat el dret al sopar de Nadal i l'han substituït per una copa de cava per departament que es repartirà el 24 de desembre (qui treballi, és clar) per fer un brindis amb el cap. Sense comentaris!

Per sort, el lot de Nadal l'han fet igualment!

Això sí, en comptes d'haver d'anar a sopars d'empresa amb tothom, els «non grats» inclosos, aquesta setmana hem muntat un sopar cinc del departament que ens portem de conya i au! No m'agrada això d'haver de complir fent hores extres...

òscar ha dit...

la meva dona també diu, CRIS, que sóc un venedor de fum. a mi, que m'agrada veure el got mig ple, em sembla que ve a ser el mateix que un bon explicador, oi? :)

per l'entrada d'any, aimat JORDI, vaig a passar tres dies a una casa rural de ... banyoles!!! suposo que aquest any compartiré valsos d'strauss i saltironets de finlandesos agoserats amb el nostre també aimat negre. :)

el meu divendres serà apoteòsic MA-POC: dinar i sopar d'empressa. buffff l'endemà!

tot i fer-hi broma KWEILAN, és una de les cites anuals que espero amb més ganes. a les dues feines que faig som poquets i molt beeeeeeeen avinguts.

jajajajajaja XEXU. algunes d'aquestes paraules de verificació semblen posades després de que el sr. blogger hagi llegit l'escrit.

no ALBERT. només és invisible el capullin que comença a demanar xupitos de colors sense dir res ni identificar-se :)

hosti el que m'acabes de dir PASEANTE. millor em controli perque hi ha força possibilitats que acabi dutxant-me en una ampolla de cava. això sí; millor al bikini que al luz de gas!

no fotis CESC!!! no m'agrada fer-ho ni per carnaval, com em toqués una empressa amb aquesta obligatorietat disfressadora presento la meva dimissió el dia 17. el dijous, vamos!

és, pel que m'han explicat força amics, un dels costums més arrelats d'aquest any de crisi NÚR. la gent tenim ganes de festa i, si al damunt podem fer la selecció de convidats, molt millor, no?

Cris ha dit...

justament.... venedor de fum també m'encanta :) La teva dona és ben original, eh? jajajjaa, si us plau, avui un petó per ella :)

elur ha dit...

nosaltres no fem sopar de Nadal, fa dos anys vam fer un dinar, l'any passat res... i és que cal passar més estona junts encara? només som 6, a tot estirar podem arribar a 8 i clar... molt alegres alguns no serien i criticar no ho pots fer si els tens davant :P
Que vagi molt bé el tret de sortida i que la ressaca sigui lleu.
Un petó!

Assumpta ha dit...

Ui on quina mandraaaaa un sopar amb gent de feina!! :-)

En aquest cas recolzo la proposta d'en XeXu :-))

A més, actualment jo no treballo... hauria de sopar sola? ;-)

A la feina de la meva germana són vuit persones i fan un dinar de Nadal (però allí mateix, al despatx... això sí, molt currat, amb coses bones i ben preparades tipus... uhmmm cop els aperitius dels casaments, saps? jajaja que menjaries les croquetes, els bunyolets i tot això i ja estaríes) quan finalitza allò, la jefa recull tot i cadascú a casa seva :-))

Després, abans de les vacances de l'estiu, fan un dinar diferent, llavors sí que és a un restaurant i els caps ("jefe i jefa" -són un matrimoni) conviden a la resta... i a la tarda ja tenen festa.

Epssss!! però que espero que t'ho passis molt bé ;-))) (i que després ens ho expliquis)

PD/ Què és això dels galets? alguna decoració a Barcelona? (bé, ja sé que són els galets de menjar!! jajaja del dinar de Nadal!!... vull dir això que dieu de "galets il·luminats" :-))

bimbonocilla ha dit...

jaja!
dormir a sobre d'un fable te tela!
Garrrrrafón al sopar de Nadal?!!?
;P

òscar ha dit...

original ho és una estona llarga, CRIS. els petons meus ... que no li faltin mai! :)

crec, ELUR, que el meu "cupo" de ressaques d'aquest 2009 ja estan més que exhaurides. així que espero no deixar-me emportar per l'allau etílica d'aquest divendres.

és un mobiliari ornamental nadalenc, ASSUMPTA, que s'ha inventat l'ajuntament de bcn. són uns galets gegants il.luminats. si avui puc, m'acosto a un que hi ha a la voreta de casa i te'l envio per mail. millor això que no pas fotos del soparet :) que, segur, massa bona cara no farem.

pel meu gust era humanament impossible, BIMBONOCILLA. fins que vaig veure amb els meus ulls que si ho era.

Àlex ha dit...

Jo dec ser una asocial també, però ho he encomanat a la resta; no només no m'agraden els sopars (ni dinars) de feina, sinó que a sobre he aconseguit abolir-los!
Com si no tingués prou pena de veure'ls en hores de feina, que també els hagi de veure en les lliures...
Proposo que canviem el sopar/dinar de Nadal/estiu per esmorzar, amb bon cafè (difícil de trobar), bons sucs (naturals), bons entrapans (ben sucats amb tomàquet)i dns l'horari laboral.
Ens estalviaríem moltes hores de ridícul i ho faríem en hores de feina pagades!

Deric ha dit...

si puc evito els àpats d'empresa de Nadal, ja hi ha prou amb l'aperitiu.
A mi els galets m'han agradat

òscar ha dit...

però si, ÀLEX, l'esmorzar laboral ja :) el fem cada dia i, evidentment, en hores de feina ... pagades.

són originals DERIC. els galets, vull dir, no pas els sopars d'empresa.

jordicine ha dit...

Jo tinc el sopar, evidentment, aquest divendres... però em portaré bé. Dissabte, a quarts de nou, haig d'estar amb el meu nano, que juga a futbol. Ja ho veus, moderació! El concert de Nadal i els salts d'esquí són un clàssic, et dono tota la raó.

Per cert, tenim alguna cosa pendent... per culpa meva. Al 2010 ho arreglem tot, fins i tot la crisi. Salut!

Assumpta ha dit...

Eeeeh!! i la foto del galet gegant? :-))))

òscar ha dit...

si el nano et despunta, JORDI, compteu amb mi com a mànager colladirectives per un futur. el 2010 serà un despiporre en el que, a més de causes pendents, n'haurem de crear de noves, oi? :) abraçada crack!!!

hosti hosti hosti ASSUMPTA. gluppps! :( quan vagi camí de la feina, si no el treuen per la nit, faig la foto galetera.

Violette ha dit...

A mi em toca dimarts que ve perquè després no ens tornarem a veure fins al 8 de gener. És el nostre premi per viure tantes hores de treball colze a colze amb gent a mig camí entre els nens i els grans. Nosaltres som seriosos perquè hem de donar exemple als futurs caps d'empreses, metges i arquitectes i ensenyar-los a guardar molt la compostura. Però el sopar de dimarts l'esperem en candeletes i un somriure als llavis per poder acomiadar-nos amb una abraçada còmplice i un "fins divendres 8"!

Babunski ha dit...

Naltres enguany sense sopar.

òscar ha dit...

sembla que això d'acomiadar-se fins el 8 de gener, VIOLETTE, és la millor cloenda per un sopar d'empressa. ho proposaré de cara l'any vinent a veure que els hi sembla :)

la crisi està deixant moltes panxes sense omplir BABUNSKI. al menys en la vesant sopars d'empressa.

Ferran ha dit...

Com diu l'Assumpta, jo també sóc de la corda d'en XeXu: l'empresa, per guanyar-se les garrofes i prou! Als amics per anar a fer el tontu me'ls trio jo, i de ben segur que no seran companys de feina.

No per res; és que... feina és feina, iuna altra cosa és una altra cosa.

Bon camí cap al "portal"!

PS: Espero que no acabessis massa fatal, ahir.

El veí de dalt ha dit...

Doncs jo n'he tingut tres de sopars d'amics d'empresa, de col.legues del futbol i de penya literària. Quin esgotament! I quin riure! I el c/Balmes, ahir a les 4 , era com un dimecres a les 16 h

Albert B. i R. ha dit...

Ah, els sopars de feina! Sortosament, m'he pogut escapolir de tots els que s'han celebrat fins ara. Crec que no hi ha res més ridícul, fals i avorrit que això.

elur ha dit...

Òscar!! 6!!!!!!!!!!!!!! uf... que grans!!!

ho va dir el Profeta el primer dia perSIStirem!

Visca el BARÇA!!!!!!!!!

GAIA ha dit...

Els sopars de Nadal de l'empresa són surrealistes total!

khalina ha dit...

jo demà tinc esmorzar de Nadal jeje. Més barat

Eva ha dit...

Doncs jo els començo el dimarts!!!
A veure com van, segur que trobo alguna cosa que em recorda el teu post...
Una abraçada!!!

òscar ha dit...

vaig fer, FERRAN, tota una demostració d'alcohol-control. els anys ens tornen "experts" :)

company VEÍ; fer tres sopars de nadal, amb la que se'ns ve al damunt de menjar i beures, és el primer pas per ser declarat president del club de fans del nadal.

jajajaja ALBERT B. i R.; les castanyes que sol agafar la gent no són ni gota de falses.

ELUR aquest és un any que, crec, no oblidarem a la vida. jo encara em pessigo de tant en tant per saber si no és un somni.

surrealistes GAIA i, alguns, també kafquians.

això de l'esmorzar fa molt bona fila, KHALINA. tot i que ... nosaltres sempre esmorzem plegats :)

segur que us ho passeu de conya, EVA. demana xupitos de colors un cop fets els postres. són molt vistosos i ... amb un parell tens benzina per tota la nit :)