diuen que som el que mengem. per tant, hi haurà cert consens en pensar que si el els catalans carreguem amb el sant benet de que ens cataloguin com de la verge del puny, com garrepes militants, és per culpa del pa amb tomàquet.diuen que els nous nats venen amb un pa sota del braç. si els nadons catalans, per obra i gràcia del seu codi de barres genètic, veuen la llum acompanyats d’un pa amb tomàquet ben untadet, amb el seu oli de les borges i una polsada de sal i, en canvi, els de la resta de l’estat espanyol arriben al mon acompanyats d’una trista i ensopida barra de quart ... quins seran, finalment, els garrepes militants?
jajajajaja
ResponElimina;-)
El nostre pa amb tomàquet és fantàstic! i si l'acompanyes amb alguns embotits o all-i-oli.. mmmm...!
Tinc familia a fora de Catalunya, i sempre que ens venen a visitar, volen que els hi fem per sopar pa amb tomàquet (surten barats!)... i es queden mirant tot el procés perquè pensen que hi ha algun trucu en especial, ja que diuen que quan arriben a casa seu no hi ha manera que els hi surti tant bo com a nosaltres! jejeje...
Dèu ser perquè els catalans l'untem amb amor....
;-)
jejejejeje, boníssim...i la botifarra?
ResponEliminauff!! Complicat el tema... Et semblarà estrany, però sóc català creient i practicant, però no menjo pa amb tomàquet. Renegaran de mi la resta de catalans o seré l'excepció que confirma la regla?
ResponEliminaAcabat aquesta petita dissertació, vull no vull finalitzar el meu comentari sense dir un Visca Catalunya i Bon cop de falç!!
el primer cop que vaig fer el camino de santiago, (que ja fa dies) flipava molt pq demanava bocates i em portaven el pa del dia abans, amb el tall de pernil tot solet alla a dins, tot trist... i jo deia, noooo, no tienes un tomate maduro? i ells (els dels bars) si, i me'l portaven a rodanxes al costat del pernil, en el millor dels cassos...
ResponEliminaa banda d'això, que és anecdòtic, crec que els catalans, de garrepes res. per això arribem al món amb el pa de pagés de kg en una mà i a l'altra la tomata, el setrill, l'all, la sal... i el fuet de vic!!!
Estimo amb bogeria el pa amb tomàquet... només de llegir-te ja se'm fa la boca aigua mmmmmmm
ResponEliminaTinc una història!! :-))
Quan el meu marit (llavors novio) va fer la mili (a Ceuta, pobre... grrrrr... ens van robar un any, pocavergonyes!!) la jura de bandera va ser a Cádiz.
Jo hi vaig anar amb els meus sogres, conduia mon cunyat que condueix genial... ens varem fer Reus-San Fernando d'una tacada... parant a esmorzar no sé on i a dinar a València.
Al viatge de tornada (també tot seguit... mon cunyat i jo anavem confabulats per anar depressa en ambdós viatges) ja portavem al soldadet amb nosaltres jeje (de permís, clar) i ens varem aturar crec que per Ciudad Real a sopar alguna cosa a un bar...
Jo vaig demanar pa, tomaquet, oli i sal... i allí mateix, a la barra, més xula que si fos l'Embaixadora Oficial de Catalunya al veí estat espanyol, vaig fer pa amb tomàquet amb l'emoció i felicitat més gran que et puguis imaginar :-))
Darrera la barra els amos em miraven sense dir res i jo, qual si fos una recepta que, des de temps ancestrals, només surt bona feta per mans catalanes, vaig anar procedint fins a finalitzar tan deliciós menjar.
Visca el pa amb tomàquet, Visca la Moreneta, Visca el Barça i Visca Catalunya!!!
(Tinc una altre història però ja seria massa llarg jajaja)
amb tot lo que donem a Espanya i encara ens diuen garrepes... això només passa en monarquies bananeres com aquesta.
ResponEliminaaixò em fa recordar quan la gent es queixa que aquí als bars mai es regala una tapeta amb cada consumició com passa en altres punts d'Espanya. i jo miro al meu voltant i veig que la majoria de bars els porten gent d'aquests llocs on donen tapa... per què no ho fan doncs aquí?? qui és el garrepa??
Què hi ha hagut res de nou Òscar? Te not ofés...jejeje. El pa amb tomàquet no és gens de garrepes.És un plaer! Els estereotips a vegades fan oi.
ResponEliminaQue no es perdi el pa amb tomàquet! A veure si ens convertirem en McDonalds!
ResponEliminaEl primer cop que vaig anar a Salamanca amb una amiga van anar un restaurant que ens van dir "Hombre! Catalanas, mira que es bueno el "pantumaca" ese, mira mira lo he puesto en la carta!"
ResponEliminaPa amb tomàquet, qui el tasta s'enganxa!
jo no he entès mai perquè els de fora no suquen tomàquet al pa... si és el més normal del món!!!!!!!! a més està brutal!!!!!
ResponEliminaés per sucar-hi pà, tens tota la raó!
ResponEliminaAclaració: Li he explicat al meu marit mentre dinavem aquest article teu i el que t'havia dit jo i m'ha dit que de la província de Ciudad Real res (i ara penso jo... "com m'ha vingut dir Ciudad Real"? segur que alguna cosa estic barrejant)
ResponEliminaDiu que el meu acte d'afirmació nacional va tenir lloc a la província de Jaén i, per més senyes, era Villanueva del Arzobispo... jajaja de veritat que si ell ho diu, pots pujar-hi de peus que era allí, però segur... té una memòria impressionant per llocs, dates, etc. i jo la tinc per anècdotes i altres coses (entre tots dos aconseguim unes reconstruccions perfectes jajaja)
La data: 18 de gener de 1988 :-)
ResponElimina(ara ja callo)
Els meus avis, els meus besavis, rebesavis...(a.c.s.tots), eren i estimaven molt Catalunya, posaven tomàquet a totes dues cares de la llesca... i encara ho fem igual!
ResponEliminaMare meva! Quan acabi les classes, me'n vaig a comprar pa, tomacons (en el seu defecte cherries, què hi farem) i tota la pesca... Que m'ha vingut una salivera!
ResponEliminaSobre el titllar-nos a nosaltres de garrepes: "Cree el ladrón que todos son de su condición", i ja em callo!
Desconeixia la teva faceta d'articulista gastronòmic...Això és l'inici d'una sèrie?
ResponEliminaHas començat amb el pa amb tomàquet català...Hi haurà som el que mengem (II)Especial Aplec del Cargol?
La gastronomia dóna per molts símils i reflexions...I també per molts tòpics!
Ets un pou de sorpreses: després de la teva faceta de guionista del Cuéntame, de lletrista musical, ara articulista gastronòmic...no deixes mai de sorprendre'm!
Visca el pa amb tomàquet!
Sens dubte, els garrepes militants són els veïns!!!
ResponEliminaMareeeeeeee què bo el pa amb tomàquet!!!
Ei, i què me n'has de dir de l'art de sucar... Mareeeeeee, això es mereix un altre post!!!
Ei ei ei! que parlo de sucar la magdalena a la llet, o la llesqueta de pa a la samfaina de la mare!!! No malpensis ara...
Com sempre, amic meu, un post molt divertit!
Sensacional crack. Al meu entendre li haurien de donar la creu de sant Jordi al pa amb tomàquet., quin invent culinari més magistral!!! quina meravella el pa amb tomàquet amb el seu rajolí d'oli...saludus i recomano restaurant per menjar bon pa amb tomàquet "El Pa Torrat" al carrer santaló de Bracelona... el de casa naturalment està també molt bo.,
ResponEliminaEl pa amb tomàquet és genial... cada cop que fem un sopar internacional i algú proposa que cadascú faci algo típic de la seva terra tinc la sensació de fer trampa!! xDDD
ResponEliminaPá amb tomaquet i pernil, sí senyor, tota una delicia.!!
ResponEliminaQuan vaig estar vivim a Madrid per feina una temporadeta em recordo, que em miraven com si fos un bitxo raro, quan em feia el bocata sempre amb tomaquet, ells li deian que "estaba desperdiciando un tomate y que para ser catalana.."
Ja veus els coceptes de "tacañones" com diuen ells se'n va anar a la m....pipppp.
Però que vols que et digui ben bó que es!!
Petonets Oscar
Ara! Ara Òscar!!! uf m'encanta el pa amb tomàquet!!!
ResponEliminaFa poc he estat a Màlaga i als bars d'allà tenen uns entrepans que li diuen "pitufos a la catalana" i són entrepans de pernil una mica petits però com els trobaríem aquí, ben fets.
ResponEliminaMolt bona la reflexió que fas!
Mira, ja no vull entrar en qui és més garrepa, però que nosaltres ens ho sabem muntar molt millor, això està clar. M'has fet venir gana i tot.
ResponEliminammmm.... a veure si puc escollir entre una barra de pa i un bon pa amb tomàquet.... me sembla que la resposta és obvia...
ResponEliminaUna abraçada!!!
si ens diuen agarrats pel pa amb tomàquet, que diguin el què vulguin xq no saben el que es perden!!!!!!!!
ResponEliminaaixò si, hi ha una cosa que no m'agrada i que últimament veig força, ratllar el tomàquet (fins i tot la pell!!!), posar-hi sal i oli i llavors untar el pa! ho sento, xò per mi, no té el mateix gustet!
xDDDD fantàstic! I una botifarra amb seques de segon! :p
ResponEliminaÉs que un bon pa amb tomàquet... carai!
No oblidis que a més a més també arribem amb una miqueta d'all...I pobre del que digui que som uns "sosus"!
ResponEliminaPetons
Amb la gana que tinc ara mateix, allargaria les mans i deixaria la pantalla neta!
ResponEliminaGarrepes de què? Si mengem millor que els reis!
Tinc unes anxoves de l'Escala amb oli d'oliva que m'esperen...
jejeje!
La paraula clau: ben escaient :INVITE :)
Que em diguin garrepa totes les vegades que vulguin, mentre el pa em tomàquet me'l deixin per mi!
ResponEliminaBoníssima l'anècdota de l'Assumpta, preparant-se un pa amb tomàquet a la barra d'un bar castellà. Molt bò!
Jajajajaj, bona observació.
ResponEliminaI llavors, què, els americans són una merda, amb tot això que mengen?
Visca el pa amb tomàquet!
Adéu!
ja que som el que mengem, hem de reconèixer que si som capaços de treure el profit i el bon gust, que confirmen tots els companys de dalt, per aquest magnífic plat fet amb un simple tros de pa, una tomaqueta i una mica d'oli ...
ResponEliminaELS CATALANS SOM LA REHÒSTIA
Salut ;)
Si som el que mengem, jo sóc una fava. M'encanta aquesta verdura, amb patatetes i allioli.
ResponEliminaVisca el pa amb tomàquet! jaja Quina gràcia!
ResponEliminaDoncs els vegetarians són verds com els marcianos. Quin acudit més dolent!
I els que els agradi molt menjar un bon pernil, són porcs?? jaja
Adaptem el refrnya "digue'm què menges, i et diré qui ets!"
mmmmm.... amb lo bo q està!!!
ResponEliminael pa amb tomàquet és el SUMUM de l'esperit català,
ResponEliminavisca catalunya!
el pa amb tomàquet...tan senzill i tan bo!
ResponEliminatots els meus amics estrangers els xifla el pa amb tomàquet i ara quan van per Madriz o resta de la península s'extranyen que el pa no tingui res. Els tinc ben ensenyats :D
pa amb tomàca for ever
ResponEliminaGarrepes nosaltres? Ja Tòpics i més tòpics. Una abraçada.
ResponEliminajjajaja es molt bo pero tinc que protestar perque jo soc de valencia i aplegi amb uns bunyolets jajajaja mmmm com se nota que la meua pancheta sap que son falles i que toca desdijunar aixo. Un bes
ResponEliminaEm sap greu, però jo sóc català i no puc amb el pà amb tomàquet!! La gent em diu que no sóc bon català per culpa d'això...Jo sempre els dic que si per ser bon català s'ha de menjar pà amb tomàquet, ja s'ho poden confitar!! La meva descendència arribarà amb una simple barra de quart sota el braç, això si, mentre mai els falti l'embotit rai!!
ResponEliminaJo no diria que som garrepes, diguem que sabem aprofitar bé els recursos que tenim... no us sembla?
ResponEliminaJordi, no ets l'excepció que confirma la regla. Jo també sóc del país i el pa amb tomàquet.... En faig propaganda si cal, però és que a mi la "tomaca" en cap de les seves verietats ( amanida, sucada, salsa) no m'agrada i ja em sap greu ja
ResponEliminano t'oblidis de l'all!!!
ResponEliminaTioooo que t'has oblidat de l'helicopter del "tulipan", que no venen només amb una "trista i ensopida barra de quart", que el "jambó" amb la margarina lliga que t'hi cagues ja ja ja
ResponEliminano és pas cap tontería: segur que l’amor mentre untem s’hi nota MEIA.
ResponEliminala botifarra? la butifarra sempre amb seques ZEL!
JORDI, ni que fóssis el més ferm defensor de la favada astur crec que ningú no dubtaria de la teva evident catalanitat.
fuet de vic? nyaaaaaaam! m’havia oblidat del fuet de vic que, òbviament, resta imprescindible sota el braç de qualsevol nou nat del nostre país :)
t’he dit algun cop ASSUMPTA que ets la més millor? t’imagino a la barra del bar deixant bocabadat tothom!
cal que ens ho preguntem ILLA? oi que no?
reconec que ahir tenia un dia pèl bel.ligerant TIENDITAS. menys mal que sols em va pegar pel pa amb tomàquet!!! :)
ja tarda mcdonald’s en integrar el pa amb tomàquet entre les seves ofertes del mes, MERCÈ.
amb el pernil de salamanca (brutal) i el nostre pa amb tomàquet GOCULTA, es més a prop el paradís.
hi ha coses que no es poden entendre BARGALLONETA.
per sucar i no parar RATETA!
sucar el pa amb tomàquet a dos cares ALEX és una mostra més del tarannà generós i les arrelades tradicions de molts catalans. tu n’ets un hereu exemplar!
hi ha dites, ESTHER, a les que senzillament no cal afegir-hi res.
un entrepà sense tomàquet és un conjunt buit CRISTINA.
vull esdevenir el nou jaume pastallé, GABRIEL. proper capítol: el calçot!!!
la litúrgia sucamental GUSPIRA, en qualsevol de les seves vessants :) té categoría d’art!!!
visitaré la teva recomanació de santaló, NOCTAS. fa anys que no m’hi passo, tot i que era una dels meus carrers de farres jovenils. una abraçada crack!!!
res de trampa MARTA. fem de lo senzill una delicia!
tacañones nosaltres LISEBE? si jo poso un tomàquet sencer al pa i l’alex l’unta per les dues cares!!! :)
ResponElimina:) CESC! i, tot i que no té res a veure, el madrid va perdre ahir!!!
visca barrufomàlaga KWEILAN!
més que muntar, untar XEXU!
si és que ... no hi ha elecció EVA!
és el pa amb tomàquet de mandrossos RITS. hi fa una mena de puré que a mi, tampoc, em mola gens.
botifarra amb seques, calçots, pa amb tomàquet, coca de recapte, calçots, anxoves de l’escala, gambes de palamó, ... visca la nostra garreperia culinaria LLUNA!!!
hosti AINOA, aquella rascadeta inicial al pa torrat amb l’allet ... glòria beneïda! petooons!
doncs això JOANA ... invita-invita :)
l’assumpta és una crack, FERRAN!
el nostre pa amb tomàquet conquerirà amèrica també ALBERT.
la rehòstia però, això si, untada en pa amb tomàquet CARLOS. així li donem un toc autòcton.
es pot ser yogurt llavors NADADOR?
si ET surt menjant un calçot KHALINA, prometo veure la peli sencera per fi :)
en quim, NATALIA? el pa amb tomàquet? :)
això pot acabar esdevenint una revolta dels clavells però en versió pa amb tomàquet, BALLARINA!
of course, JESÚS!
típics tòpics JORDI però ... de què escriuria jo si no existissin? :)
eiiiii LANSBURY, que jo a l’hora de menjar dolç no descarto res. bunyols has dit? :)
veus LLUIS, però jo aportes el fet diferencial de l’embotit. català fins a la mèdul.la ets!
som uns optimitzadors dels bens gastronòmics GRIGRI.
he de reconèixer que n’he fet apologia MIREIA perquè soc un malalt del tomàquet.
que no falti DERIC!
jajajaja DANI, és veritat. despleguen tots els mitjans que ténen el seu abast amb helicopter, paiasso, etc ... jajajaja
Es que tu em veus amb bons ulls :-))
ResponEliminaLa veritat és que em sentia com si avancés enarbolant una senyera, conquerint territori veí jejeje
He de dir que aquella gent van ser molt amables, eh? :-)
Jo mai he estat gaire d'acord amb això de som el que mengem. Bé hem de tenir també en compte la part genètica i la vida que portem, no?
ResponEliminaI com diem a Mallorca, visca el pa amb oli! (que ve a ser el mateix que el pa amb tomàquet per vosaltres :D )
Mira noi, fa poc vai estar a Granada de tapes... i els entrepans venen amb pa amb tomàquet!!! L'important és enriquir-se d'altres cultures... les bones!!!!
ResponElimina;)
Quant arribo d'un viatge es el primer que faig , un bon pa amb tomaquet . Senzillament el millor invent del mon
ResponEliminasi som el que mengem, avui sóc un fideuet... Hosti, ja he trobat la solució a les dietes.. Demà espaguetti XD
ResponEliminaEls valencians naixem amb una paella i un petardo.
ResponEliminasi que son amables, en general, ASSUMPTA. les etiquetes són tòpics que serveixen per fer post (o comentaris) i fer-la petar per aquí.
ResponEliminael pa amb oli és un altre clàssic CATERINA. som el que som i el menjar és un mon a banda.
cert MON. "menjar" i "beure" de totes les cultures. que a granada ens posin entrepans amb pa amb tomàquet i, aquí, prenguem gaspatxo o sushi amb naturalitat.
o, al menys GARBI, dels més enyorats quan passes temps fóra.
m'apunto DELFICA. lluirem d¡allò més bé a l'estiu!!! :)
amb tota aquesta gastronomia tan varipinta JERONI, m'està entrant una gana tremenda aquest matí.
i jo què sóc?
ResponEliminapà bimbo amb nocilla??
;P
hahahaha! molt gran com arriben al món els espanyols!!
ResponEliminaSi som el que mengem... la butifarra amb seques... vaaale, ho deixo aquí...
ResponEliminajaja
ResponEliminaben vist!!
i l'espetec... de can tarrdeeeellas (ara "casa tarradellas?", cuestió de marketing, suposo! ;P)
ResponEliminaEls de la resta de l'estat arriben amb la seva ensopida barra de quart i amb un bon troç de pa amb tomàquet expoliat.
ResponEliminaHola!
ResponEliminaBona visió de la realitat ;)
I amb fuet encara millor.
Salutacions
sílvia
Hola òscar, et deixo una recepta per aquells días que estàs una mica fluixot, com sense forces.
ResponEliminaUna llesca de pà amb tomàquet, amb sal i oli, unes patates xips saladetes i una coca cola.
Meu varen aconsellar fa anys i t'aseguro que no falla.
No crec que son el que menjem sinó com ho menjem.
Bon pròfit i millor cap de setmana.
si tu ho ets, jo també ho dec ser BIMBONOCILLA, ja que no hi ha setmana que no estiguis present a la meva dieta.
ResponEliminamolt gran arrivar al mon SPAGHETTI!
:) SALVA
gràcies DRIVER
i com combinen de bé els embotits amb el pa amb tomàquet! i la truita de patates! i la buti! en fi: que bé que combina tot amb el NUNA. de can tarradellas i de tots els cans del mon!!!
bentornat TORO. ens has fet patir amb el teu exili! una abraçada!
amb fuet ... i victòries (per exemple avui) tot s'acaba veient força millor SÍLVIA.
anoto la recepta esperonadora EVA. bon cap de setmana!!!
Home, no se.
ResponEliminaVas llegir ahir la contra?
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090227/53648044832.html
Besotes
Jo voto per:
ResponEliminaEl pa amb vi i sucre!!
No l’hauríem de perdre!
Alehores... jo sóc un callo?
ResponEliminaNuestro pa amb oli de Mallorca, tampoco es nada malo, ehh!! jajaja Gracias por tu visita y palabras.
ResponEliminaBesos, niño
Saps que faré jo ara ? a les vuit aniré al casal del poble per a fer Pa amb tomàquet per a totes les corales de Barcelona que vindran a compartir un poc amb la Coral del meu poble... un sopar cultural. Uhmmmm i jo que tinc en somnis tenir una Pa amb Tomaqueria meva propia !
ResponEliminaAmo al que inventó el alioli y el fuet ... tenia que ser catalan ! :D
xDDDD Quina gana que m'has fet venir!..
ResponEliminasi LULA, vaig llegir-la mentre esmorzava. l'emoció pel pa amb tomàquet està mutant la genètica dels catalans :) petooons!
ResponEliminapa amb vi i sucre, pa amb mantega i sucre, pa amb oli ... i tot i aquesta oferta MIA, els nens es tornen lel.los per la pastisseria industrial.
no BABUNSKI; en tot cas cap i pota :) com tothom!!!
de nada DIANNA, a ti. en mallorca vais sobrados de pequeños placeres gastronómicos.
segur que et vas posar les botes MICHELLE. jo, ahir nit, també vaig acabar sopant pa amb embotits.
jajajaja EFREM. vista l'hora del teu comentari no va anar malament oi? que un post t'obri la gana a poc de sopar ja va bé! una abraçada!
Ara he oblidat què et volia dir... Ah! Que una vegada una senyora del Canadà em va dir que jo era molt intel•ligent quan em va veure sucar tomàquet en un hotel a Mèxic (al pa, no a l’hotel, hi hi hi...) i ella va fer el mateix... I li va agradar molt!
ResponEliminaAvi Gres (el del barret, eh?).
Jajaja. Molt ocurrent el teu post i una reivindicació molt justa però sobretot de la qual alguns polítics de les "Espanyes" n'haurien de prendré nota...
ResponEliminaquant en saben al canadà, ELS DEL PITT!!!
ResponEliminacrec que els polítics, més aviat, són de pendre molt poques notes BELITA
Potser és que no entenen que ens emprenyem perquè no els vulguem donar el pa untat amb tomàquet amb què arriben els nostres fills, perquè ells ens donin a canvi el seu pa sec! Vés a saber!
ResponEliminaull NÚR que acabaran per dir-nos, com sempre, insolidaris!!! :)
ResponEliminaEl Pa amb Tomàquet és la materialització de la dita "El catalans de les pedres en fan pans".
ResponEliminaSucant el tomàquet madur, a punt de perdre's amb el pa sec se'l torna més tou... aprofitant-ho tot fins al final. Aquí no es llença res! I això no és sinònim de gasiveria, ans al contrari, de seny, de sentit comú, que ara en època de crisis i deflecaió ens ajudaran a passar aquesta travessa del desert econòmic.
Per cert, que ara m'ha entrat gana!
entenc perfectament el despertar de la gana MET. la descripció que has realitzat, pormenoritzada, de la nostra icona gastronòmica m'ha fet, directament, salivar. :)
ResponElimina