dilluns d’examen sorpressa. les senyus rateta miquey i khalina, desconec si maliciossament :) compintxades, volen baixar el meu immaculat expedient acadèmic fent-me sortir a la pissarra sobtadament. bufff, i jo ahir tarda veient el racing-barça i sense obrir un llibre. ¿què em preguntaran? ¿les valències del liti, sodi, potasi i rubidi? ¿dibuixar una cel.lula i les seves parts? ¿òscar, sense tonteries, el meme del 7? –pregunten-
¿lo cualooooo? –dic arrosegant la o final-
el meme del set, pallús!!! explica a la classe set fets, curiosos o a l’atzar, sobre tu.
val. sense tonteries ni fricandonades d'escàs interès públic o privat ...
sed de memòria inútil
recito perfectament la llista, per orde alfabètic, dels 44 energúmens amb els que vaig fer l’egb i, també, les entrades de referència de cadascun dels toms de l’enciclopèdia catalana (a-ami, ami-bag, bag-buig,...). les meves preferides eren curo-espal i espam-garri. l’excussa: tenia el llit just enfront dels bonics toms verds.
sed d’itàlia
soc un malalt d’itàlia. m’agrada la forma de bota del mapa, l’azzurro d’adriano celentanno, l’accent de rafaella carra, el lambrusco, als mundials de futbol soc un tiffosi més i, si fós posible, visitava ara mateix el consulat per demanar-me la nacionalitat italocatalana. berlusconi no mereix ser italià.
sed d’esports poc televisius
ara se m’ha passat una mica la dèria però, fins no fa massa anys, quedava hipnotitzat davant la tele mirant esports presumptament insípids. dards (tots els participants solen ser un xic obessos), pòker i, sobretot, el inverosímil curling: una mena de petanca sobre gel amb tot de gent escombrant el terra. em partia.
set de sed
el meu top-7 de begudes és
1)orxata
2)llet merengada
3)coca-cola
4)cacaolat fred
5)mojito
6)café amb gel
7)vi blanc, amb una paella i a tocar de la platja
sed d’extraterrestre
no he vist mai sencer l’et d’spielberg. sempre, inexorablement, m’entra una nyonya tremenda veient-la i m’adormo a mitja peli. per tant, sé lo del mi casaaa perquè s’ha de saber però desconec que acaba passant amb el pobre alienígena i el nen que l’acull.
sed de dibuix
dibuixo que fa pena. un nen de tres anys (o menys) dibuixa amb més traça que jo. el meu sostre creatiu està en la típica casa amb unes tanques davant, un caminet fins l’entrada, un sol, uns núvols i quatre be baixes al cel fent d’ocells. a escola l’aprovava a còpia de calcar sempre. quan dic sempre, vull dir sempre.
sed de dolços
a barri sèsam el meu ninot favorit era triqui el monstre de les galetes. potser per això, quan hi ha un dolç en joc, no tinc dona, nen o amics que valguin. arraso. si enlloc d’òscar m’haguessin batejat com atil.la, de mi es diria que per allà on vaig no hi queda cap dolç sense la marca de les meves dents.
¿he aprovat l’examen, senyus?
Entrades
